El Barça es juga la temporada en 90 minuts a l'estadi d'Old Trafford

Agències. 29-04-08, 00:26.

Una temporada en 90 minuts amb la possibilitat de classificar-se per a la sisena final de la Copa d'Europa de la seva història o la fi d'un cicle i l'inici d'una nova etapa és el molt que es juga demà el Barcelona davant el Manchester United a Old Trafford (0-0 en l'anada).

Arribat a aquest punt, l'equip de Frank Rijkaard no pot mirar cap enrere pel vertigen que li pot causar la seva situació. Sense opcions a la Lliga i amb un futbol molt qüestionat, al Barça només li queda fer la resta i reivindicar-se en un escenari emblemàtic perquè els seus jugadors i el món del futbol tornin a creure en l'equip que va ser.

Després d'aixecar la 'Champions' a París amb un joc que va enamorar l'Europa futbolística, el Barça va caure en barrina. Del seu últim títol -la Supercopa d'Espanya-, fa ja molt (agost 2006) i els records persegueixen i maltracten els blaugrana, que han vist com el cercle virtuós creat amb l'arribada de Joan Laporta amb prou feines pot resistir més tensions.

Per això, el partit de demà és dels que marcaran una tendència de futur en el si de l'entitat. Difícilment el Barça pot suportar una segona temporada en blanc, després del viscut aquesta campanya, amb Ronaldinho fora de combat des de fa mesos i un equip instal·lat en la confusió.

També és una de les últimes oportunitats que té Rijkaard per canviar la situació. L'holandès té el seu crèdit en números vermells i sap que només la 'Champions' li pot insuflar una mica d'oxigen.

A Old Trafford, el Barça ha de ser fidel a l'estil Barça per tenir opcions de classificar-se; ha de ser l'equip fiable que ja no es recorda per tirar l'eliminatòria endavant i tot passa per creure en si mateix.

Es notarà la baixa de Rafael Márquez, sancionat; un dels jugadors que millor va en el joc aeri i que serà substituït per Carles Puyol. En la defensa Zambrotta, en el seu millor moment des que va arribar al Barça, i Abidal seran els laterals, i Milito l'acompanyant de Puyol.

L'alineació estarà en funció de si Rijkaard decideix jugar d'entrada amb Thierry Henry. S'ha instal·lat a Barcelona la teoria que el francès, més pel que va ser que pel que és, és un jugador temut pel United i la seva experiència i l'aprofitament de l'espai en les contres, fonamental per treure partit.

Henry, que va jugar a l'Arsenal entre el 1999 i el 2007, va marcar nou gols al United en els 18 partits que va jugar amb els londinencs. No obstant això, la seva presència obligaria el tècnic del Barça a deixar a la banqueta algun dels altres tres davanters que van actuar de sortida al Camp Nou: Messi, Eto'o i Iniesta.

El que resulta evident és que el defensiu Manchester United que es va veure fa menys d'una setmana a Barcelona no tindrà res a veure amb l'agressiu conjunt que alinearà Alex Ferguson a Old Trafford.

Amb el dubte de Nemanja Vidic, el central que es va lesionar davant el Chelsea (un cop sofert a la cara, producte d'una acció amb Didier Drogba) i tampoc va jugar a Barcelona, el United podria alinear la mateixa defensa que al Camp Nou, amb Hargreaves per la banda dreta i Brown com a central juntament amb Ferdinand.

El United ho té tot a favor per classificar-se i lluitar per la seva tercera Copa d'Europa. S'ha mostrat expeditiu a casa i pot jugar amb els nervis del Barça, que només té com a últim recurs per salvar la temporada la Lliga de Campions.

Els anglesos se senten segurs a l'abric d'Old Trafford. Després del 0-0 de l'anada, tots els jugadors donaven pràcticament per fet que en la tornada tindrien tots els números a favor seu per tirar endavant el partit.

Un dels dubtes de Ferguson és Wayne Rooney, qui va patir un problema muscular en el partit davant el Chelsea, just després de marcar el gol de l'empat, i va haver de retirar-se abans d'hora per ser substituït per Cristiano Ronaldo.

La pressió en la medul·lar, el caràcter resolutiu dels seus davanters i l'empenta des de les grades seran els arguments dels 'red devils' per classificar-se per a la seva tercera final en la màxima competició continental, després d'haver resolt a favor seu les dues anteriors que va jugar.

El Manchester té els mateixos ceptres continentals que el Barça (2), però els anglesos ho han aconseguit en dos intents: va guanyar en la temporada 1967-68 el Benfica (4-1), en un partit disputat a Wembley; i el Bayern de Munic (2-1), en una memorable final jugada al Camp Nou en la temporada 1998-99.

Qui som - Contacte - RSS