El Barça perdona i acaba empatant amb l'Espanyol en un derbi vibrant (1-1)

esportiudigital.com. 02-12-07, 08:35.

En un derbi vibrant, la intensitat de l'Espanyol va acabar per congelar el Barcelona (1-1), incapaç de tancar el partit quan el va tenir a l'abast de la mà gràcies a l'extraordinària inspiració de Messi. El clàssic barceloní va acabar en taules perquè el Barça no va saber imposar la seva jerarquia sobre el partit. Es va deixar igualar per l'empenta de l'Espanyol, un equip de menor rang, però amb més sang a les venes. L´Espanyol va sumar el desè partit sense perdre.
A falta de Ronaldinho, novament a la banqueta per decisió tècnica, per primera vegada en el campionat de Lliga, Messi va aguantar el Barcelona. Però la brillantor de l'argentí no li va arribar a l'equip blaugrana. Li va faltar espurna i capacitat de definició malgrat la seva línia d'atac, formada per tres «gurmets», Bojan, Iniesta i el mateix Messi.

Molt aviat es va veure el Barça amb avantatge. Massa d'hora, d'acord amb com es va desenvolupar el partit. En el minut 6, Messi va dinamitar el derbi. Del no-res, l'argentí es va inventar el gol. Amb la pilota cosida al peu, va tombar Clemente Rodríguez i Torrejón, que es van moure a càmera lenta en comparació de la punta de velocitat del davanter blaugrana, un mestre en el canvi de ritme. La pilota, endarrerida des de la línia de fons, la va rematar amb suavitat Iniesta, encarregat de signar una jugada de «delicatessen» del seu company.

El gol va trencar tots els plans de l'Espanyol, desbordat per les circumstàncies, incòmode en el seu propi estadi i desconcertat davant de la solvència blaugrana. El Barcelona va començar a transmetre la seva millor imatge. Va combinar l'esforç dels seus centrecampistes amb la mobilitat dels seus davanters. Va ser un equip més solidari i menys previsible, brillant per moments, però li va faltar la constància dels grans.

El descans li va anar fatal a l'equip blaugrana. Li va tallar el ritme del seu joc i la inspiració dels seus millors homes. Davant, l'Espanyol va signar un autèntic acte de fe. A falta d'inspiració futbolística, l'equip de Valverde li va donar una marxa més al partit.

L'aposta li va sortir a la perfecció perquè el Barcelona no va saber com reaccionar al canvi d'escenari. Les triangulacions al centre del camp i el seu dolç domini del partit es van quedar al vestidor. Va aguantar el tipus, sostingut per un excel·lent Milito, però amb prou feines hi va haver notícies del conjunt de Rijkaard a la segona part. Només cap al final, un parell d'arribades de l'aparegut Ronaldinho i una carrera de Messi, quan l'Espanyol ja s'havia desfondat.

Va retornar Ronaldinho en el partit, però la seva entrada va ser simptomàtica. Tres minuts després que el brasiler saltés a la gespa, l'Espanyol va empatar. Ho va fer en una excel·lent incursió de Riera per la banda esquerra. El mallorquí va habilitar a Coro, autor novament d'un gol molt important per al seu equip que va denunciar l'absentisme del Barcelona a la segona part.

Al final, els dos equips van donar per bo l'empat en un partit d'alt voltatge, jugat sempre a la velocitat que requereixen els derbis. A l'Espanyol li quedar el consol d'haver remuntat un partit que pintava molt lleig. El Barça va recuperar per moments les seves millors sensacions, però va acabar diluït per la força d'un equip amb més cor.

Fitxa tècnica:

1 - RCD Espanyol: Kameni; Zabaleta, Jarque, Torrejón, Clemente Rodríguez; Moisés Hurtado, Ángel; Valdo (Coro, min. 65), Riera (Moha, min. 88), Luis García (Jonathan, min. 78) i Tamudo.

1 - FC Barcelona: Valdés; Puyol (Zambrotta, min. 71), Milito, Márquez, Abidal; Touré Yayá, Xavi, Gudjohnsen (Ezquerro, min. 72); Messi, Iniesta i Bojan (Ronaldinho, min. 65).

Goles: 0-1, Iniesta (min. 6). 1-1, Coro (min. 69).

Àrbitre: Pérez Burrull, del Comitè Càntabre, va ensenyar tarjeta groga a Jarque (min. 34), Puyol (min. 51) i Clemente Rodríguez (min. 70).

Incidències: partit corresponent a la 14a jornada de lliga disputat a l'Estadi Olímpic de Montjuïc davant 37.286 espectadores.

Qui som - Contacte - RSS