El Barça toca fons al Bernabéu amb un partit vergonyós (4-1)

Agències. 08-05-08, 01:57.

El Barça va tocar fons al Bernabéu, on va encaixar una golejada per 4-1 donant la pitjor imatge vista en anys. El Barça va ser un conjunt decadent que es va mostrar contemplatiu davant el joc d'un campió en ratxa que va regalar a la seva afició l'última gran alegria de la temporada.

Tot li va sortir bé al Reial Madrid, on va tornar a marcar Raúl, va reaparèixer amb gol Ruud van Nistelrooy i Iker Casillas es va assegurar el premi al porter menys golejat. I tot li va anar malament al Barça, que torna a la Ciutat Comtal amb la seguretat que els canvis han d'afectar més enllà de la banqueta.

Malgrat els rumors, l'equip de Rijkaard va fer el passadís amb la samarreta blaugrana i, tan cavallerós es va mostrar, que va concloure el primer temps i seguia fent-li el passadís al campió.

Sense velocitat, ni força i encara menys ànim per inquietar el seu rival, el conjunt blaugrana va dedicar tres quarts d'hora a contemplar com jugava amb ell un Reial Madrid sorprès per l'actitud d'un rival que es jugava el segon lloc, o el que és el mateix eludir la fase prèvia de la Lliga de Campions, una qüestió que no és menor.

Però li va ser el mateix. No és només que s'hagi acabat un cicle, el Barcelona que es va presentar al Bernabéu es va mostrar com un conjunt decadent, mancat de coratge per impedir la satisfacció de la grada, que va viure una altra festa.

Malgrat no jugar-s'hi res, el Reial Madrid va ser el que va sortir a la recerca de la victòria i el que, pràcticament, ja se l'havia adjudicat en vint minuts, el temps que van tardar a marcar Raúl González, el seu divuitè gol del torneig, i l'holandès Arjen Robben.

El capità ho va fer des de la vora de l'àrea, en una jugada en la qual el Barcelona va demanar falta prèvia de Guti sobre el mexicà Rafael Márquez (m.11) i, deu després, el va convertir l'holandès, de cap, en rematar un cop franc llançat per Guti.

Rijkaard va intentar sacsejar el pols del seu equip i, de manera immediata, va treure el mexicà Giovani dos Santos, una aposta arriscada, a costa de sacrificar l'islandès Eidur Gudjohnsen.

Però no va variar gaire el panorama. El Barcelona no va poder crear perill més que en un parell d'ocasions a pilota parada, per mitjà d'Henry i Xavi i el Reial Madrid va provocar un incendi en la defensa barcelonista i va imprimir una mica de velocitat al seu joc. Només dues encertades actuacions de Víctor Valdés davant Guti i Robben van evitar que augmentés l'avantatge abans del descans.

Que es concretés la golejada va ser qüestió de temps, perquè el pas pels vestidors ni va reactivar l'equip de Rijkaard, que a més es va quedar sense Sylvinho per lesió al poc temps d'entrar al camp, ni va apaivagar l'ànim madridista.

Al contrari, tot va ser alegria en el bàndol blanc i drama en el blaugrana. Enmig de l'eufòria, fins i tot es van rehabilitar aquells jugadors madridistes que van despertar dubtes en l'afició.

Ho va fer el mali Mahamadou Diarra, que va signar el millor partit des de la seva arribada a Madrid, també el brasiler Marcelo, que va estar a punt de marcar, i, per descomptat, l'argentí Gonzalo Higuaín, reconvertit en ídol de l'afició.

Definitivament, el "Pipita" ha perdut la por al gol. Va sortir al camp ovacionat per una afició que encara recorda el seu providencial gol a Pamplona i, en la seva primera acció, va batre Valdés, després d'una gran jugada per la banda de Diarra.

La festa va ser completa al Bernabéu, amb el joc decantat d'un sol costat, i s'hi van sumar a última hora el brasiler Robinho i l'holandès Ruud van Nistelrooy, que va sortir en substitució de Raúl i tot seguit va llançar el penal, per mans de Carles Puyol, que va significar el 4-0, en la primera pilota que va tocar després de la lesió.

Amb la grada demanant la "maneta", el Reial Madrid es va agradar, però va ser el Barcelona el que va marcar, per mitjà de Thierry Henry, un gol inútil que no va apagar la festa blanca, ni va rebaixar el neguit blaugrana, que a última hora es va quedar sense Xavi, expulsat, i a l'agost haurà de superar una fase prèvia europea.

Qui som - Contacte - RSS