Enric Ribó. 18-02-08, 11:28.
No hi va haver rival, i no hi va haver compassió. La mica de compassió, probablement, va ser permetre a l'Alta Gestión Fenlabrada perdre de només 8 punts a la mitja part, malgrat el joc desplegat.
Els d'Aito temien caure en l'eufòria de la copa, i per això és va anul·lar la passejada dels verd-i-negres davant els aplaudiments del Fuenlabrada, tal i com estava previst. Però ni l'eufòria ni un equip molt limitat van inquietar el triomf badaloní
Els triples donen els primers avantatges
Dos triples de Mallet i Jagla respectivament van donar els primers rèdits al DKV Joventut (10-2), que tan sols tenien la oposició de Radivojevic i Paraíso, massa sols.
Les rotacions a punt de trencar el partit
Mentre la Penya mantenia un alt ritme defensiu amb Pau Ribas, Laviña i Ricky Rubio, sortint des de la banqueta, el Fuenlabrada es veia incapaç d'anotar amb un equip atípic a pista i amb masses minuts de Ramos i García a pista, els teòrics pivots reserves.
En aquest tram la Penya va aconseguir la màxima diferència (41-24), però una tècnica a l'alemany Jagla va permetre agafar aire als madrilenys abans del descans (43-35 min20)
Pau Ribas finiquita des de 6,25
L'alta Gestión Fuenlabrada s'havia col·locat a tan sols 8 punts, però la dinàmica del partit no feia veure que la victòria es pogués disputar, i així va ser. 3 triples del base badaloní Pau Ribas van tornar a col·locar els 17 d'avantatge davant un equip on només Ferry López era capaç de plantar oposició.
Moiso intenta fer-se perdonar a base d'esmaixades
En el darrer període el francès Jerome Moiso, molt qüestionat després de la final de la Copa del Rei, va voler fer-se perdonar a base d'esmaixades. El 22 verd-i-negre va perforar fins a 6 cops la cistella madrilenya, mostrant una gran connexió amb Rudy Fernàndez. Els badalonins van anar augmentant l'avantatge fins als 26 finals.