El Lleida no pot passar de l'empat, i encara no respira tranquil

Gerard Costafreda. 19-02-06, 20:30.

La Unió Esportiva Lleida tenia avui l'opurtunitat de guanyar 7 punts. Si guanyava al Racing de Ferrol guanyava 3 punts, més la derrota i en conseqüència els tres punts perduts dels gallecs el deixaven a sis punts d'un rival directe, més el gol average guanyat el deixaven a 7.

És així, doncs, que l'equip de Miguel Rubio començà amb moltes ganes de guanyar aquest enfronte de 25a jornada de la divisió de plata. El conjunt blau s'avançava amb un gol matiner del senyor Mate Bilic, el màxim anotador lleidatà. Les coses anaven bé, el Racing no atacava ni a la de tres i practicava un anti-futbol impressionant que feia badallera .

El gol del Racing arribà en l'única aproximació de l'equip gallec a la primera part en que el defensa Dani Marín la introduí a la porteria de Rangel, marcant així el seu primer gol en pròpia porteria amb la samarreta blava. El Lleida jugava bé quan li ha caigut del cel un penal que Juanlu podia fer pujar a l'electrònic el 2-1. Però com que el Lleida xuta els penals com el gat sap de fer culleres, una vegada més l'ha fallat, una vegada més ha desaprofitat l'oportunitat de avançar-se al marcador digital del Camp d'Esports.

Els canvis de Miguel Rubio no han sigut massa eficients. L'entrada del seu fill, Oscar Rubio ha donat molt a desitjar i l'aparició del Brasiler Luiz Carlos ha estat penosa, ha sortit una mica a estirar les cames, ha tingut una oportunitat on s'ha fet un embolic amb les seves pròpies cames i ha caigut a terra com aquell que cau d'una bicicleta.

Així doncs dos punts que volen i se'n van una vegada més per culpa del joc i sobretot per culpa de no saber xutar penals.

Qui som - Contacte - RSS