El Submarí groc enfonsa el Nàstic (0-3)

Marc Cámara - Tarragona. 29-04-07, 23:10.

Avui ja no hi ha excusa. Tot i que la afició continua patint, i ho farà fins al final de temporada, el Gimnàstic de Tarragona sembla no voler aprofitar les errades dels seus rivals directes i continua regalant els partits ja des del seu plantejament. Avui el Nàstic, que jugava amb una clara aposta ofensiva s'ha topat amb un Vila-real que més que un equip de futbol semblava una muralla en defensa i un conjunt de mags en atac. Paco Flores semblava no haver caigut en que davant hi havia un bota d'or (Forlan) i tot un titular de la selecció francesa (Pires), i ha plantejat el partit buscant desesperadament el joc vertical (que sempre direm que és patètic al Nou Estadi) sense tenir en compte el perill que plantejava l'equip que tenia al davant. I més encara si els seus jugadors es converteixen en espectadors voluntaris d'un futbol que ja voldrien fer molts grans d'Europa.

El 0 a 1 ha arribat al minut 17 en un espectacular contraatac de pissara signat per Forlan. La pilota la perd Ruz prop de l'àrea del Vila-real i la pren Cañi, que es pateja tot el camp amb una carrera que deix enrrere el mateix Ruz, Marco i mig equip del Gimnàstic. En arribar a l'àrea la cedeix a Pires, que veient Forlan que el doblava desmarcat l'assisteix perquè l'argentí bati Bizarri de tir creuat. Tot un espectacle per als bons aficionats al futbol. Tota una lliçó de com conduir un contraatac. Esperem que Paco Flores hagi pres nota.

A la primera part hi ha hagut una polèmica jugada en la que Rubén Castro ha rebut una empempta dins l'àrea. L'àrbit no ha xiulat penal tot i que la falta era clara, i el Nàstic ha perdut la oportunitat d'empatar el partit, fet que, sense cap mena de dubte, hagués canviat el sentit del partit. Ja en la segona part el mateix Rubén Castro ha tingut una bona ocasió per empatar, quan Pinilla li ha centrat una pilota mil·limètrica que l'ha deixat sol davant del porter. La pilota però s'ha estimbat contra el travesser de Viera. La jugada arribava després d'una bona assistència de Cuéllar, que havia sortit a la segona part substituint Campano. Precisament Cuéllar ha estat qui ha revolucionat els primers minuts de la segona part i l'únic jugador del Nàstic capaç de trencar en més d'una ocasió el perfecte plantejament defensiu del Vila-real.

Però quan millor jugava el Nàstic els de Castelló han sabut assentar el partit i centrar-se. La possessió era pel Nàstic (al voltant d'un 54% al final del partit), però el futbol era dels grocs. I d'aquesta manera, al minut 77 Forlan ha aprofitat una preciosa assistència de Matías Fernández per fer el 0 a 2. El tercer, obra precissament de Fernández, ha estat una meravella de gol que poc té que envejar al de Messi de fa deu dies. Tot plegat una lliçó de futbol avui al Nou Estadi i una lliçó de com no s'ha de plantejar un partit.

Amb les derrotes de Llevant i Reial Societat el Nàstic té encara possibilitats de salvar-se (només està a sis punts de la salvació). Però la setmana que vé es visita València, on el Llevant esperarà amb evident necessitat de punts l'arribada dels granes, i d'aquí tres setmanes visita el Nou Estadi la Reial, que darrerament ofereix millor futbol que el que oferia a principis de temporada. Esperem que Paco Flores decideixi salvar el Nàstic d'una vegada... No serà perquè els granes no hagin tingut oportunitats de col·locar-se en zona de salvació.

Qui som - Contacte - RSS