Es decidirà a Montjuïc (0-0)

Jordi Alburquerque. 08-03-07, 23:44.

L'Espanyol arrenca un valuós empat de 'l'infern' de Tel Aviv i manté les seves esperances en la UEFA

L'Espanyol ha conegut les dues cares d'un estadi durant les dues últimes eliminatòries europees. Ha passat del silenci i la porta tancada de Livorno, a l'escàndol i la gresca del Bloomfield Estadi de Tel Aviv, terreny que ha acollit el partit d'anada dels vuitens de final de la Copa de la UEFA. Si a Livorno s'escoltaven fins als esternuts de la graderia, Tel Aviv va ser el més semblant a un infern, a un d'aquests estadis que es veuen en els resums dels partits i que tenen com a protagonistes a grecs o turcs. Increïble la pressió de la graderia. Increïble les dificultats d'accés, emparades en les mesures de seguretat. Cadascun dels seguidors que van acompanyar l'Espanyol podrien explicar, en primera persona, alguna de les traves que es van trobar. Hi va haver per a tothom: aficionats, periodistes i fins a membres de la plantilla professional. És més: ni el president es va salvar.

Respecte al futbol, al que va ser el partit, no hi va haver sorpreses amb el que s'esperava. Valverde sabia que davant tindria un equip que té en la seva afició una ajuda inestimable. La graderia, cridanera fins a l'escàndol, va recolzar als seus en tot moment i va criticar qualsevol acció dels visitants. No cal oblidar que aquest equip, que porta a Europa catorze temporades ininterrompudes, és l'actual campió de la Lliga israeliana, encara que aquesta temporada no camina molt fi en el seu campionat. Per arribar fins a aquí van empatar amb el Liverpool en la prèvia de la Champions (encara que després van perdre a Anfield) i van golejar a l'Auxerre en aquest mateix terreny de joc. De fet, estaven invictes abans del partit davant l'Espanyol i així seguiran ara com ara. Els blanc-i-blaus van aconseguir sortir vius de 'l'infern' de Tel Aviv gràcies al treball col·lectiu. Curiosament, aquest és el primer partit de UEFA que els de Valverde es queden sense marcar.

A l'Espanyol li va costar treure's de sobre aquesta pressió que es va traduir en incomoditat durant el partit. El Maccabi, molt accelerat els 90 minuts, no concedia ni un instant de treva, d'oxigen, de calma. Volia un partit viu, vibrant i per a això no eludia el cos a cos si era necessari. Després d'uns minuts de tempteig, els de Valverde es van anar acostant a la porteria de Davidovitch, que va haver d'emprar-se molt més a fons que Gorka Iraizoz. De fet, el porter israelià un etern en la porteria local, va desbaratar un parell de bones rematades de Moisés i de Luis García amb intervencions de mèrit. Malgrat això, l'ocasió més clara de la primera meitat va arribar en el minut 40, quan un rebuig en curt del porter, el va aprofitar Lacruz per llançar, sense deixar que la pilota botés, per sobre del travesser. Va ser una rematada forçada i acrobàtica però suficient per emmudir la graderia durant un instant.

La segona meitat va començar igual. El Maccabi apretant, la graderia cridant i Gorka aturant. Malgrat això, en el minut 54 es va produir una doble oportunitat de l'Espanyol: fins a tres jugadors van bloquejar una possible rematada de Pandiani, però el rebot va anar als peus de Moha i va acabar amb una aturada acrobàtica del porter israelià.

El següent avís el va posar de nou Moha. Acabava de sortir del camp De la Peña i la pilota li va arribar al de Sant Boi, que no va poder controlar bé, però que va acabar estavellant la pilota al travesser.

Els minuts van anar passant amb tanta intensitat sobre el camp que fins Valverde i Márquez van haver de dir-li al quart àrbitre que els canvis els decidien ells, ja que el de Croàcia es va prendre l'atribució d'ordenar l'entrada de Riera quan l'equip volia defensar una falta en contra.

L'estadi gairebé es va enfonsar en el minut 78, quan Arbaitman va marcar en una jugada anul·lada prèviament per fora de joc. El clam va ser extraordinari i així va seguir fins al final. Cada minut es complicava més. Amb el crono en contra, els locals no van dubtar a incrementar el nivell de duresa en les seves accions, el que va dificultar encara més el joc que va entrar en una espiral d'interrupcions, però que va deixar tot pendent pel partit de tornada a Montjuïc la propera setmana, en un partit que no es presumeix senzill.

Qui som - Contacte - RSS