L'Espanyol aconsegueix una merescuda victòria contra un Sevilla en crisi (2-3)

RCD Espanyol. 26-09-07, 10:04.

Espanyol i Sevilla van entrar al partit per la porta d'urgències. Tots dos van arribar amb molèsties, però amb diagnòstics diferents. Mentre els sevillans presentaven símptomes d'empatx (dues derrotes consecutives, impensable després dels èxits dels últims mesos), els blanc-i-blaus es van acostar amb la sensació depressiva i nerviosa de no haver fet bé els deures. Dues sortides portaven en aquesta Lliga, dues vegades es van avançar al marcador i dues vegades es van quedar sense premi. Aquesta sensació frustrant havia disparat els laments per les oportunitats perdudes, el que portava a pensar que Valverde oferiria alternatives per corregir els seus problemes, pensant, a més, que el Sánchez Pizjuán era un estadi 'gafe' on només s'havia aconseguit una victòria en els últims set partits. Valverde va treure el llibre de receptes i, després d'examinar els símptomes, el tècnic va apostar per refrescar l'onze titular i, pensar, igualment, en el partit del proper diumenge davant el Deportivo.

Amb tot, als blanc-i-blaus els va costar entrar en el partit, entre d'altres raons perquè el Sevilla va sortir amb la sisena velocitat posada. Kerzhakov va fallar incomprensiblement un mà a mà davant Kameni i, poc després, Duda no va arribar a una bona centrada de Navas. Valverde es desesperava perquè la medicació no acabava de funcionar enmig d'un ambient realment increïble. És més: el partit va viure un minut extraordinari, el 16, en memòria d'Antonio Puerta, quan tot el camp es va quedar mut durant 60 segons per recordar al jugador sevillista.

Aquest silenci va semblar despertar a l'Espanyol, que llavors va entrar de veritat en el partit, possiblement perquè la medicació començava a fer efecte. De mica en mica va anar millorant el seu rendiment i acostant-se a la porteria de Palop. Luis García no va encertar a rematar després que un velocíssim Escudé s'ho impedís en l'últim sospir. Però en això estava el partit quan Àngel va oferir un detall de qualitat extraordinari, després de controlar la pilota i col·locar un precís xut que es va esmunyir al costat del pal esquerre de Palop. Era el tercer partit fora de casa en el qual l'Espanyol s'avançava. Jônatas, a més, oferia bons detalls de qualitat. Tenia ganes, jugava i ajudava. El Sevilla s'acostava, pressionava, però tot el que llançava sortia realment desviat. Perfecte per als interessos blanc-i-blaus.

Juande, que no es fiava de res, se la va jugar des del principi de la segona meitat. Koné i Capel van sortir al camp per donar-li més profunditat al seu equip. El Sevilla, ja no només portava la sisena, sinó que accelerava al límit. La pilota no parava de passejar-se per la porteria d'un Kameni que es multiplicava. Però, curiosament, quan pitjor pintava per l'Espanyol, Luis García va aprofitar un excel·lent servei de Riera des de la banda per posar el 0-2.

El Sevilla no es va rendir. Al contrari. De no se sap on va treure un punt més de ritme, de velocitat, de pressió i va seguir buscant la porteria de Kameni, fins que va arribar una jugada desgraciada en la qual Jarque va acabar introduint la pilota en la seva pròpia porteria. Era l'1-2 i el que necessitava el Sevilla per seguir pujant, increïblement, les revolucions del partit. Juande s'ho va jugar a cara o creu i va treure també a Kanouté. Tota la pólvora al camp. I aquesta nova vitamina va propiciar que Koné empatés el partit en el minut 68. Tot un pal anímic, enmig d'un gran partit increïble.

Valverde va buscar a la banqueta, va mirar a Tamudo i li va demanar un nou miracle. El de Santa Coloma, fidel al seu costum, va buscar buits, va lluitar amb tothom qui se li va posar per davant i va certificar un bon contraatac per posar el 2-3 en el minut 88. El Sánchez Pizjuán va emmudir de cop i va ajudar a engrandir encara més la figura del capità blanc-i-blau. Donava igual la 'venjança' de Glasgow. Els que van estar al camp, en un i l'altre costat, es van buidar i van oferir, una vegada més, un partit increïble, memorable, per recordar durant molt de temps.

Qui som - Contacte - RSS