L'Espanyol acumula la seva tercera derrota a Mallorca (1-0)

RCD Espanyol. 24-09-06, 22:32.

Era el partit dels retrobaments, com s'havia insistit durant la setmana. Fins a quatre blanc-i-blaus havien vestit alguna vegada al llarg de la seva carrera la samarreta vermella. Rufete, Luis García, Pandiani i Riera tornaven a Mallorca, aquest últim per primera vegada després des que fa tres anys marxés gairebé sense acomiadar-se, com li agrada dir. El mateix que Valverde, que també va acabar a la illa la seva carrera com a futbolista. Era també el partit de les incerteses. D'una banda, perquè Són Moix (ara Ono Estadi), com abans va ser el Lluís Sitjar, han estat històricament terrenys 'malastruc' per l'Espanyol. Només dues victòries en els 18 enfrontaments entre ambdós equips, l'última, a la temporada 99-00, a l'avantsala de la final de la Copa del Rei de València i per un altre, perquè l'Espanyol, després d'un inici vacil·lant, s'havia aplicat jugar els partits aplicant-se en defensa. Calia constatar si això seria així.

Valverde, que va deixar fora a Zabaleta i Costa en favor de Velasco i Moisés Hurtado, sabia que les possibilitats de sortir amb punts de Mallorca passaven per embussar la creació mallorquinista d'Ibagaza i Arango. La fórmula va funcionar durant dos terços de la primera meitat, però a partir de la mitja hora van arribar les ocasions locals en llançaments llunyans d'Arango.

Fins a llavors el partit havia estat travat per l'invisible respecte que es mantenien ambdós equips. Ningú arriscava més del necessari. Ningú, tampoc, descurava la seva porteria. El partit discorria per un camí de tímides aproximacions i llançaments llunyans en els quals els dos porters poc havien d'esforçar-se.

La segona meitat va començar amb la millor ocasió de l'Espanyol fins a aquest moment. Luis García va treure una falta una mica més allunyat del vèrtex dret de l'àrea gran del Mallorca i va buscar amb intenció la rematada de cap dels centrals. Jarque, estretament marcat, va tocar amb dificultat i la pilota va sortir fregant el pal.

Com va succeir a la primera meitat, el Mallorca va anar traient-se de sobre el domini dels blanc-i-blaus i en dos minuts va posar en serioses dificultats a Kameni. Víctor, per dues vegades, i Maxi, que va llançar fora, van retornar l'espurna al partit. L'Espanyol va avançar la línia de defensa en una aposta arriscada. El Mallorca, amb metres per davant, va buscar la verticalitat d'Arango, Maxi i Víctor. En un córner estudiat, Maxi va aprofitar per ficar la cama i posar en avantatge als locals. El 1-0 va descentrar als blanc-i-blaus que ja no van poder sobreposar-se i més quan un minut després Turienzo, molt picallós tot el partit (va treure set targetes grogues i una vermella a l'Espanyol i només una groga al Mallorca) va enviar a la dutxa a Riera en una acció en la qual va relliscar y va topar espectacularment amb Jankovic.

Al final l'Espanyol no va poder fer res per aconseguir l'emmpat en els darrers instants de partit, i es complica la vida a la classificació.

Foto: rcdespanyol.cat

 
Supercopa 2008