RCD Espanyol. 03-09-07, 01:02.
2-2: Dos minuts fatídics
L'Espanyol només va poder sumar un punt davant el Betis en un partit que dominava clarament per 0-2
Ningú, ni el més optimista, ni el més fanàtic del Betis, ni Cúper, ni Lopera van poder arribar a pensar que en dos minuts el partit canviaria tant. D'estar totalment perduts, a sumar un punt precisament davant el rival més 'gafe' que coneix el Ruiz de Lopera en l'última dècada. Aquesta vegada el Betis va tornar a l'Espanyol la frustració d'una victòria que ja acariciava. L'any passat va ser al revés.
Espanyol i Betis van arribar amb diferents urgències a aquest partit. Mentre els de Valverde volien la revàlida al mal inici de la setmana passada, els de Cúper, després d'haver gastat més de 25 milions en fitxatges i d'haver arrencat un empat al camp del Recre la passada jornada, esperaven sumar una victòria davant un equip realment 'maleït'. De fet, l'Espanyol, en els últims dotze enfrontaments (comptant el d'avui), ha sumat sis victòries, cinc empats i només una derrota. Al final de la dècada dels noranta, des del 95 al 2000, cada partit va acabar amb victòria blanc-i-blava.
Després d'un inici accelerat del Betis, en un ambient ardent, asfixiant i amb un camp increïblement relliscós, l'Espanyol se'n va anar fent a poc a poc amb el domini territorial. A una primera rematada de Caffa des de fora de l'àrea, li va seguir una centrada de Riera a la qual no va arribar per poc Luis García. Era l'inici, amb les forces intactes i la sensació de què els homes de Valverde se n'anaven fent, de mica en mica, amb el partit. Cada vegada s'observava més presència espanyolista a l'àrea de Ricardo. A una bona centrada des de la dreta de Zabaleta no va arribar Luis García, però va ser l'avantsala del que vindria després. Uns minuts més tard, l'asturià es va trobar amb un altre bon servei de l'argentí i, aquesta vegada, amb un toc subtil va superar a un sorprès Ricardo.
El 0-1 va semblar despertar al Betis, fins al punt que Kameni es va veure en perill en un parell d'ocasions i va acabar traient una excel·lent rematada de Pavone amb la punta del peu dret. Va ser un miratge, perquè aquesta acció va accelerar encara més l'Espanyol que va tornar a prendre el comandament del partit.
I de nou Luis García, molt incisiu, va controlar amb la dreta i d'esquena a porteria una centrada de Clemente i es va girar amb velocitat i precisió. El seu xut es va esmunyir per la dreta de Ricardo establint el 0-2 amb el qual s'arribaria al descans. Espectacular. Sensacional. De manual. De nou, nou.
Cúper va moure fitxa i va posar Capi en lloc de Rivera. El Betis va començar a funcionar amb la mateixa ansietat del principi, però, de nou, l'Espanyol va donar el primer ensurt. Ricardo va detenir espectacularment una rematada de Luis García, després d'una excel·lent assistència de Jônatas. Aquesta acció va tornar a despertar al Betis, fins al punt que Kameni va haver de treballar durament davant un parell de rematades d'Odonkor.
El partit era un continu anar i tornar. La pilota viatjava d'àrea a àrea. A cada aproximació bètica li arribava una rèplica dels de Valverde. Sense respir. Sense pausa. Sense temps per a la calma. A dalt i a sota. Amb contínues alternatives i la sensació de que hi havia més perill latent que real.
Tan obert estava, que la sortida de Coro va accelerar encara més la davantera de l'Espanyol. El seu primer xut, només sortir, se'n va anar fora i la seva assistència a Luis García, en el minut 79 va permetre que l'asturià estavellés la pilota a la base del pal esquerre després que Ricardo la toqués amb la punta dels dits. Però el que són les coses: en dos minuts el partit va canviar. Fernando va superar de cap a un avançat Kameni i va posar l'1-2 en el 83 i en el minut següent, Sobis es va plantar sol davant el camerunès i, després de driblar-lo amb aparent facilitat, va aconseguir l'empat a dos. La insistència final de l'Espanyol no va tenir més premi i va deixar als de Montjuïc amb una sensació més agra que dolça. Poc premi. Molt poc en les dues jornades que es porten disputades.