L'Espanyol derrota el Llevant i se situa en zona Champions

RCD Espanyol. 15-12-07, 23:33.

Una vegada més l'Espanyol va tornar a demostrar que li costa els partits amb rivals tancats i que només surten a l'atac molt al final, quan surten a la desesperada, cosa que provoca no pocs nervis a la grada i l'angoixant sensació que tot havia d'haver quedat resolt molt abans.

L'Espanyol arribava a aquest partit amb sensibles baixes en atac (Luis García i Riera) per sanció, però amb les bones notícies de la recuperació de David García (titular avui) i Rufete, que no tornaven a l'equip des de la pretemporada i la d'Iván de la Peña, a qui Valverde vol seguir dosificant i a qui va fer entrar a la segona meitat al camp. Davant estava el Llevant, actual cuer, un equip que aixecava certes suspicàcies perquè està ple de jugadors que l'any passat van fer un paper més que raonable i aquesta temporada, en canvi, no acaben de funcionar del tot. Per molt que Valverde i els seus jugadors s'haguessin cansat de repetir durant la setmana el recel amb el qual esperaven al Llevant, el gèlid ambient va fer que només els més fidels i valents acudissin a Montjuïc.

Per sort, el partit es va desembussar aviat amb un gol de Jarque que tornava a veure porta després que es passés inèdit tota la temporada passada i part de l'anterior. El defensa, un bon rematador de cap, va ser tan eficaç en la seva primera rematada que Storari només va poder repel·lir en curt la seva rematada, tan en curt que el propi Jarque la va recollir i va afusellar amb el peu dins l'àrea petita.

Amb l'1-0 l'Espanyol es va plantar al camp amb solvència, dominant el ritme de joc, la possessió i el 'tempo' del partit, però sense massa profunditat i amb la sensació que el Llevant no oferiria més concessions i ho deixaria tot a la possible inspiració d'algun dels seus davanters.

Alvaro va estar a punt d'introduir la pilota en la seva pròpia porteria uns minuts més tard i aquí sí que ja els 'granotas' van decidir que no volien més perill. La seva porteria no va passar dificultats durant la primera meitat, però la seva única aproximació en els primers 45 minuts va ser un xut llunyà de Riga que se'n va anar molt desviat.

Després del descans res va canviar, tret que els blaugrana es van estirar una mica més a partir del primer quart d'hora i Álvaro va obligar a Kameni a estar més atent. En defensa seguien igual: fins a vuit jugadors corrien a ajudar enrere mentre Rigano i Riga es quedaven una mica més avançats.

El joc havia entrat en una fase anodina que es veia dificultada, a més, per les ratxes de vent que s'observaven sobre la gespa. Amb aquest panorama, Valverde va posar en joc a De la Peña per desembussar el partit. De les seves botes va néixer una passada per a Tamudo que el davanter va rematar de manera acrobàtica amb el taló i que va posar en dificultats a Storari. El Llevant va semblar despertar i es va anar acostant amb més intensitat a la porteria de Kameni. Però l'Espanyol també i Tamudo va protagonitzar una jugada per la polèmica. Una puntada de peu per darrere d'Álvaro quan el capità trepitjava amb un peu la vora de l'àrea, es va quedar en falta que no va tenir cap conseqüència, com tampoc la van tenir la resta de minuts fins a tancar un partit dur però que permet als blanc-i-blaus sumar dotze jornades sense perdre i arribar als 30 punts, l'objectiu que s'havia fixat el tècnic per abans de Nadal.

Qui som - Contacte - RSS