L'Espanyol es col·loca en zona Champions a una setmana del derbi
RCD Espanyol. 26-11-07, 09:53.
Tot semblava més plàcid. Tot apuntava a victòria àmplia, però Osasuna va treure la casta i l'orgull per posar els nervis i la tensió en un partit que tenia perdut des de la mitja hora de joc. Al final, l'Espanyol va respirar alleujat i fa un altre pas endavant en la seva particular marca. Amb el d'avui, els blanc-i-blaus porten 16 jornades consecutives marcant fora de casa, el que incrementa un rècord que mantenia des de fa gairebé 70 anys. I el que és millor: un parell d'hores més tard, l'equip es ficava en la zona Champions.
Osasuna arribava a aquest partit amb les presses de sentir-se aclaparat per la classificació i per l'angoixa causada per dues derrotes consecutives. Arribava, a més, conscient que l'Espanyol se li travessava últimament ja que només sumava dues derrotes en les seves últimes nou visites i amb la idea, com s'apuntava pel Reyno de Navarra, que Osasuna és un equip que ha de tornar a formar-se després d'un extraordinari camí els últims anys. L'Espanyol, per contra, arribava en ratxa d'imbatibilitat i gaudint d'un rècord que ha millorat 70 anys després: amb el d'avui, són 16 jornades consecutives marcant un o més gols en els desplaçaments.
Valverde havia avisat durant tota la setmana que el partit important era el d'avui i que tothom aparqués el derbi de la propera setmana. El tècnic no volia concessions i els jugadors van respondre des del primer minut. Una acrobàtica rematada de Luis García, sense conseqüències, va ser el primer avís per Ricardo, que va despertar de cop en una doble oportunitat de Tamudo en el minut 16.
Els locals responien més per la inèrcia dels atacs que per les pròpies jugades. Kameni no semblava passar per massa perill i tant Jarque com Torrejón frenaven a Pandiani i Dady. Amb aquesta imatge, l'Espanyol es va acostar a la mitja hora per la porteria de Ricardo després de signar una excel·lent jugada d'atac en la qual van participar Riera, Luis García, Valdo i Àngel que va rematar inapel·lablement inaugurant el marcador.
Immediatament va arribar la rèplica de Pandiani, però el seu xut va sortir lleugerament desviat, en la que era, la millor ocasió local. I gairebé sense digerir-lo, Valdo va recuperar la màgia d'altres tardes al Reyno de Navarra i va aconseguir un espectacular gol. Era el 0-2 i el partit quedava pràcticament sentenciat. Però només ho semblava.
El descans va despertar a Osasuna que es va mostrar molt més sencer, més confiat, més centrat i més agressiu. La sortida de Vela i Portillo li va donar velocitat als 'rojillos' que van intentar aproximar-se de manera més continuada a la porteria de Kameni.
L'Espanyol es va treure de sobre aquest domini i va començar a contraatacar amb cert perill. Primer Riera i després Jarque, amb una espectacular rematada des de fora de l'àrea, van obligar a lluir-se a Ricardo. El partit va començar, llavors, una fase d'autèntic passacarrers, de joc directe. A cada aproximació local els seguia una blanc-i-blava, com si el partit estigués en els primers minuts.
Una falta treta ràpidament per Puñal per a Vela, va permetre que Portillo escurcés distàncies amb una còmoda rematada dins de l'àrea. Quedaven 15 minuts i Osasuna no es donava per vençut. Total: nervis. Als dos equips. Uns per intentar acabar amb el desavantatge i els altres, per acabar d'una vegada amb el partit. Osasuna va posar el cor i l'Espanyol l'eficàcia. Amb raó des de la grada, els nombrosos seguidors blanc-i-blaus que es van desplaçar van enviar un encàrrec als blaugrana amb vista al derbi de dissabte, que es presenta intens com mai.
Fotos
