L'Espanyol es deixa dos punts a Saragossa en cinc minuts fatídics

RCD Espanyol. 09-12-07, 20:07.

La Romareda esperava expectant al seu equip i, amb certa incomoditat, a l'Espanyol, un equip que encara està en la memòria col·lectiva pel cop que li va suposar la Copa del Rei del 2006. En aquest punt de l'Ebre encara ningú pot explicar-se aquella derrota i les doloroses conseqüències que va tenir. El partit, a més, contenia elements d'intriga i d'embolic suficients. Intriga perquè tot apuntava que, tret d'una victòria, Víctor Fernández estaria realment en entredit. D'embolic, perquè els blanc-i-blaus, en una posició còmoda a la taula i una posició dolça en el joc, aspiraven a mantenir la ratxa positiva a tota costa.

A Saragossa, els d'aficionats que s'acostaven al camp recordaven que, l'actual, és la plantilla més cara i amb més estrelles dels seus 75 anys d'història, el que venia a ser una cosa així com que el que es veu en el terreny de joc no està d'acord amb la llarga i aclaparadora nòmina d 'excel·lents jugadors.

Com bé havien apuntat des d'alguns cercles, calia esperar a veure quin Real Zaragoza es veuria al camp: el desesperat o el desesperador. I mentre a la grada encara no s'havia iniciat el referèndum, Diego Milito va sorprendre per velocitat a Torrejón i va batre en la seva sortida a Kameni. Minut 5. 1-0. El que els locals volien. El partit somiat. Però mentre els aficionats locals es llepaven els dits, Tamudo, lliure de marca, es va fabricar un d'aquests gols extraordinaris que engrandeixen encara més la seva història personal i va aconseguir l'empat tot just dos minuts després.

L'empat va posar tranquil·litat a les files de Valverde i va intranquil·litzar als locals perquè, tot just tres minuts després, Valdo, en una acció des de fora de l'àrea va col·locar la pilota lluny de l'abast de César. 1-2.

El R.Zaragoza va reaccionar amb més coratge que encert i Sergio García va tenir una magnífica oportunitat gairebé sota pals. Però, el que són les coses, en l'atac posterior, l'Espanyol no va donar per perduda mai l'esperança i, enviant la pilota d'un costat a l'altre del camp, va possibilitar que Zabaleta aconseguís l'1-3. Màxima eficàcia. Màxima concentració. Màxima solvència ofensiva.

Els locals van canviar el 'xip'. No trobaven la manera de superar la defensa blanc-i-blava i només a pilota parada van inquietar en alguna oportunitat la porteria de Kameni. Es van aferrar a aquesta idea i la van posar en pràctica una vegada i una altra, encara que sense conseqüències.

Després del descans, l'Espanyol havia d'administrar el seu avantatge i el R.Zaragoza jugar contra el marcador i contra el rellotge. Tan accelerats van sortir els de Víctor Fernández que Luccin li va plantar els tacs de la seva bota a Riera al genoll i va haver d'anar-se'n expulsat.

El partit no només no es va frenar, sinó que va haver fases de fogueig, d'accelerades i d'oportunitats increïbles a les dues porteries. Tot l'encert de la primera meitat, se n'anava quedant en res conforme avançaven els minuts. L'Espanyol volia tancar definitivament el partit i el R.Zaragoza, que s'obrís amb un segon gol.

Valverde va haver de canviar a Moisés, malparat pels cops, i Víctor va optar per dotar al seu equip de més criteri al centre del camp amb l'entrada de Celades i Óscar. Per a uns minuts més tard va deixar a Oliveira, que va sortir en lloc de Diogo. Tota la pólvora al camp. Tot o res. No hi havia una altra aposta per un final que s'estava eternitzant.

Amb aquests símptomes, l'Espanyol afrontava la recta final amb la sensació que, malgrat la renda, li tocava patir una persecució insistent. I així va ser. En un minut va tenir l'opció de rematar definitivament el partit, però es va trobar amb una bona contra de Milito que va rematar Oliveira amb el 2-3. Només uns minuts per seguir patint. El partit s'assemblava massa al del Bernabéu l'any passat. I Oliveira es va encarregar de recordar-lo un minut més tard a l'empatar en el 90.

Per si de cas faltava alguna cosa. Lizondo Cortés va anul·lar un gol de Coro en el descompte per fora de joc, per a desesperació dels blanc-i-blaus i alegria de la grada de La Romareda, que encara no sap com han sumat aquest punt. A l'Espanyol li queda el consol de seguir en ratxa (11 jornades consecutives sense perdre) i d'augmentar el seu rècord particular de partits marcant a domicili

Qui som - Contacte - RSS