L'Espanyol goleja el modest Glentoran (6-0)

RCD Espanyol. 29-07-07, 00:35.

Final feliç en un dia que s'ha fet molt llarg per a l'Espanyol. Ha començat de matinada i ha acabat molt més tard del previst, fins al punt d'haver d'improvisar una solució alternativa per avui i demà davant l'inesperat retard que ha patit l'amistós front el Glentoran. El partit, que ha tingut un preàmbul un xic incert, ha estat, sobre el terreny de joc, de clar domini blanc-i-blau. No hi ha hagut un altre color. L'Espanyol ha manat des del primer fins l'últim minut i ha deixat clar que desitja mantenir la bona línia que arrossega des de la temporada passada.

Dues hores i mitja han hagut d'esperar els aficionats del Glentoran (actual subcampió de la lliga irlandesa) perquè donés inici el partit que s'ha disputat a Belfast. I tot perquè a Birmingham, les autoritats aeroportuàries han decidit enviar en vols separats als jugadors i al material. Els futbolistes han arribat a l'hora prevista, però els baguls, no. Armats de paciència, els seguidors locals, que han conegut aquesta incidència de seguida, no han dubtat en aplaudir l'arribada dels blanc-i-blaus al camp. El partit havia de ser, per damunt de tot, una festa. I tots n'han volgut gaudir. El primer Jônatas, que sembla disposat a reivindicar-se cada cop que el seu nom aparegui en boca de terceres persones.

El brasiler ha liderat una primera part en la qual l'Espanyol ha estat l'amo i senyor de l'encontre. Ha actuat de mitja punta, ben secundat per 'Lola' i Zabaleta al centre del camp i Coro i Rufete en les bandes. Ha volgut agradar i ho ha aconseguit. Ha donat assistències de gol, ha creat jugades de mèrit i ha mogut a l'equip amb comoditat, fins al punt de tenyir de blanc-i-blau els primers 45 minuts.

Tamudo ha obert el marcador en el minut 14 després d'una assistència del brasiler i Leman, en pròpia porta, ha augmentat el marcador visitant abans de la mitja hora de joc.

Tal ha estat el domini i facilitat dels de Valverde que Coro, Rufete, Torrejón (que ha estavellat un remat en el pal) i fins Zabaleta han disposat d'ocasions prou clares com per haver deixat el partit definitivament sentenciat abans del descans.

Com havia anunciat, el tècnic blanc-i-blau ha introduït un equip totalment diferent en la segona meitat, però no per això ha perdut eficàcia. Al contrari. Tots han sortit amb idèntica actitud, amb professionalitat, amb seguretat i amb aquesta competitivitat que explicava Rufete l'altre dia.

Sis minuts després de reprendre's el partit, Riera ha col·locat el tercer i, Luis García, un minut després, ha posat el quart tancant una brillant acció personal de Jonathan Soriano.

Per si de cas quedava algun indici de reacció dels locals, Luis García ha tornat a marcar, en el minut 56, el que era el cinquè en transformar un penal que Hill ha comès sobre el propi Luis.

La jugada curiosa del partit s'ha produït sobre la mitja hora de joc. Riera i Carson s'han embrancat en una espècie de 'topada' que ha acabat amb el manacorí a la banqueta però, increïblement, no perquè l'hagi expulsat l'àrbitre sinó perquè aquest li ha recomanat a Valverde que el substitueixi per calmar els ànims. El partit s'ha anat endurint a poc a poc en els minuts finals i Moisés Hurtado ha hagut de retirar-se per precaució a falta de deu minuts per al final, després de patir una dura entrada d'un contrari.

Però faltava la guinda final i aquesta l'ha posat Jonathan Soriano, que també ha volgut reivindicar-se, en obtenir el sisè gol de l'Espanyol en l'última jugada del partit, després d'una assistència de Valdo. No hi ha hagut res més. Només professionalitat blanc-i-blava en un dia llarg, molt llarg.

Qui som - Contacte - RSS