L'Espanyol goleja el Werder Bremen (3-0) i enfila el camí cap a la final de Glasgow

RCD Espanyol. 26-04-07, 23:21.

Potser els socis del Werder Bremen s'ho esperaven i per això, al final, es van quedar a casa. Els números i les estadístiques estaven tan clarament del costat local que, malgrat no ser favorits, els locals volien confirmar que aquesta UEFA està tenint un camí impecable en eficàcia, solvència, encert i il·lusió. Una catarsi. Màxim golejador del campionat, l'Espanyol encara no coneix la derrota i ha deixat bastant clar el seu camí cap a la final de Glasgow el proper dia 16 de maig, després de l'aclaparadora victòria sobre els que es presumien màxims favorits al títol.

El partit va arrencar amb titubejos, amb respecte, amb la idea de controlar i que no es trenqués d'inici, de mirar a totes les bandes, de situar-se sobre el camp, fixar les marques i recordar on estem i què hi ha en joc. Va haver-hi, això sí, tímides aproximacions a les àrees de Gorka i de Wiese, però sense especial transcendència. Malgrat això, superada aquesta fase d'observació, l'Espanyol va anar acostant-se amb relatiu perill a l'àrea alemanya, per exemple en un xut llunyà de De la Peña. Era l'avís del que s'estava forjant.

En el minut 19 l'Espanyol va sorprendre a tothom amb una bona jugada d'estratègia que va acabar amb una centrada de Rufete que va rematar de cap, amb poder, Moisés Hurtado avançant als blanc-i-blaus en el marcador. Montjuïc va esclatar. Hi havia ganes i s'havia trencat ja el precinte del partit. Tot estava obert, tant que en la següent jugada, Frings va llançar un dretàs des de fora de l'àrea que va aturar espectacularment Gorka. Va ser el primer avís seriós dels de Bremen, que poc després van tornar a acostar-se, però sense que Diego arribés a rematar, gairebé sota els pals.

Aquesta jugada va tornar a la realitat als de Valverde que van intuir que no podien concedir ni la més mínima avantatge als seus rivals. De qualsevol centímetre sense control sortia una acció de perill.

Malgrat això, les millors ocasions locals van arribar en la recta final d'aquesta primera part. Primer Lacruz va xutar amb precisió i potència des de fora de l'àrea i va obligar a desviar a Wiese amb els punys i una mica estretament. I just abans del descans, Riera va empalmar amb l'esquerra un xut que es va estavellar a l'esquena de Naldo. La rematada va ser espectacular, però la transició de la pilota fins a arribar a peus del de Manacor, senzillament brillant.

Administrant aquesta mínima avantatge, l'Espanyol va saltar després del descans amb la intenció de no deixar-se intimidar. I, al contrari, de seguida es va trobar doblement còmode al camp. Un còrner llançat per De la Peña va trobar la cabotada subtil, lleu, gairebé un buf de Pandiani que va eludir a la defensa i es va introduir mansament a la porteria alemanya. Era el 2-0. I tota una eternitat per davant per molt que animés la grada.

L'equip de Schaaf es va llançar a l'atac i va pagar car un error de precipitació en el 57, quan l'Espanyol va dibuixar un contraatac de manual que va deixar sol a Tamudo davant la desesperada sortida de Wiese que se se'l va portar per davant. L'àrbitre ni ho va dubtar: expulsió del porter.

El partit entrava en una altra fase. Calia administrar el temps, l'esforç i saber jugar amb l'avantatge que oferia el marcador. L'Espanyol va començar llavors a moure la pilota amb soltesa, encara que no va acabar de trobar el ritme d'atac malgrat les bones oportunitats que van tenir De la Peña, Riera i David García, tots amb llançaments llunyans.

Que l'Espanyol era amo i dominador del partit es va poder comprovar en el minut 82, amb una excel·lent acció col·lectiva d'atac iniciada per Jônatas i culminada per Rufete amb un xut que va aturar amb la punta dels dits Reinke.

Però faltava la guinda i la va posar Coro en el minut 87 en culminar un bon atac col·lectiu i després que se'l servís en safata Tamudo. Era el 3-0 que va fer que Montjuïc esclatés de goig i felicitat com en alguna altra nit màgica que ha viscut. Per si faltés poc, Gorka també va contribuir amb una gran parada amb el temps complert. El somni de Glasgow està tres gols més a prop que ahir.


Fitx tècnica:

RCD Espanyol: Gorka Iraizoz, D.García, Lacruz, W.Pandiani (Ito, min.72), De la Peña (Jônatas, min.77), Riera, Rufete (Coro, min.82), Torrejón, Jarque, Moisés Hurtado i Tamudo.

Werder Bremen: Wiese, Pasanen, Naldo, Baumann (Vranjes, min.77), Fritz, Diego, Klose (Almeida, min.73), Hunt, Owomoyela, Jensen (Reinke, min.59) i Frings.

Àrbitre: Tom Henning Ovrebo. Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a Moisés (min.24), W.Pandiani (min.66). Per part del Werder Bremen, a Baumann (min.36), Fritz (min.90), i vermella a Wiese (min.57).

Gols: 1-0, Moisés (min.19); 2-0, Pandiani (min.49); 3-0, Coro (min.87)

Qui som - Contacte - RSS