L'Espanyol guanya i dóna una bona imatge davant l'Os Belenenses

RCD Espanyol. 10-08-08, 10:13.

L'Espanyol va tancar el seu periple per terres portugueses amb una treballada victòria davant l'Os Belenenses, l'històric conjunt del barri de Belém que es presentava davant la seva afició amb la intenció de millorar el paper que va fer durant el passat campionat, en el que va acabar en vuitè lloc.

El partit va respondre, en certa mesura, als ingredients dels partits estiuencs: rivals sense tensió, cansats pel treball acumulat, més pendents d'evitar errors i provar coses que de competir obertament. Si a això afegim una intensa calor i les molestes ratxes de vent a la gespa s'entendrà l'escàs rendiment dels dos equips a les 17 hores d'una tòrrida tarda d'estiu.

Kameni es va emportar els dos primers ensurts del partit gairebé d'immediat. D'una banda, va haver de sortir a rebutjar de punys fora de l'àrea un mal rebuig del seu defensa. No es portava ni un minut i ja acumulava una groga. Per si no n'hi hagués prou, Sergio Sánchez li va cedir perillosament de cap i va obligar al camerunès a rectificar la seva sortida amb la pilota camí de la línia de gol.

Superats aquests ensurts, els blanc-i-blaus -avui de vermell- se'n van anar assentant al camp. D'una banda, no rebien ocasions i per una altra, de mica en mica s'acostaven a la porteria de Julio César.

Un llançament de falta de Luis García, que se'n va anar fregant el pal, va significar la millor ocasió dels dos equips en els primers 45 minuts.

La segona meitat, com s'intuïa, va portar un autèntic carrusel de canvis. Nou jugadors van entrar de cop intentant reconduir un partit embussat. I com ve succeint en els últims partits, l'Espanyol sembla trobar-se millor a les segones parts. Un bon xut de Tamudo, amb un rebuig de Julio César, va permetre a Rufete, que seguia la jugada, inaugurar el marcador al poc de reiniciar-se el partit.

Cristian Álvarez, espectador durant molts minuts, va haver de volar cap a l'esquerra per enviar a córner un espectacular xut de José Pedro a la segona meitat. Quan semblava que tot discorreria pel camí de l'apatia, l'assistent de la dreta va resultar clau. D'una banda, perquè li va assenyalar al col·legiat un penal per mans de Gabriel Gómez que Tamudo va desaprofitar. Més ben dit: Julio César li va endevinar totalment la intenció i va rebutjar el seu llançament. I després, tot just uns minuts més tard, el capità blanc-i-blau va fer el gest d'emporst-se la pilota amb la mà (al camp va semblar que va ser molt clar), l'assistent va enviar continuar la jugada i el de Santa Coloma, envoltat d'un parell de contraris, va encertar a allotjar la pilota a les xarxes rivals per a desesperació de Julio César, que es va emportar una groga per protestar.

Qui som - Contacte - RSS