L' Espanyol no pot contrarestar el poder ofensiu local a Mestalla (3-2)

esportiudigital.com. 01-04-07, 01:54.

València i Espanyol arribaven a aquest partit pendents dels seus imminents compromisos europeus. Conscients del que era el partit per uns i altres, tots han sortit amb l'ambició d'arribar com més aviat millor a la porteria contrària. Per l'Espanyol era gairebé la certificació de la permanència i pel conjunt del Túria, el no despenjar-se definitivament d'una hipotètica lluita pel títol. Va apretar el València de sortida i va contrarestar l'Espanyol en cada oportunitat d'aproximació que tenia. Així, Kameni va haver de sortir als peus de Angulo en el minut 4 i, un més tard, va tornar a lluir-se davant un xut de Joaquín des de dins de l'àrea.

El gol s'ensumava. I no ha trigat en arribar. La pilota anava d'un costat a l'altre del camp i Villa, atent i sabedor que el buscarien, va esperar amagat darrere dels centrals un centre de Joaquín que va empalmar amb potència i encert al fons de la xarxa. Deien per València que l'asturià caminava ansiós perquè no veia porta. Ho va desmentir en la primera ocasió que va tenir. No obstant això, l'alegria local ha durat només quatre minuts, els que ha trigat De la Peña a dibuixar un espectacular passi en profunditat per a Riera. El mallorquí, que se n'ha anat per velocitat, va esperar la sortida de Cañizares i el va batre. Amb l'1-1 semblava que començava un altre partit o, almenys, tornava a posar ordre en un primer quart d'hora vibrant.

La treva ha durat molt poc. Una bona combinació entre Villa i Vicente ha possibilitat que aquest es plantés sol davant Kameni. El seu xut, ras i fort, ha estat inabastable per al camerunès. 2-1 en 25 minuts. El curiós, no obstant això, era comprovar que el partit no semblava acabat, sinó, al contrari, tenia més ingredients.

La pilota anava de porteria a porteria amb relativa facilitat, en el que els cronistes s'entesten a definir com un partit obert. Tan obert que Tamudo ha trobat una escletxa a la vigilància que feien Ayala i Moretti i s'ha vist cara a cara amb Cañizares, però el seu llançament ha sortit desviat.

La segona meitat ha començat amb el mateix to que portava el partit. Cañizares es llueix davant un xut potent i col·locat de Tamudo. Poc després unes possibles mans dins de l'àrea de Moretti, que l'àrbitre no va veure, han alimentat l'esperança blanc-i-blau. I Villa no ha desaprofitat la oportunitat d'assistir al seu company Angulo, que no ha perdonat. Era el 3-1, en el 59, però el partit es resistia a morir així. Quatre minuts més tard, una decisió en l'entrega de Curro Torres, que va interceptar Riera, va acabar amb el centre d'aquest i Luis García escurçant distàncies. 3-2 al marcador i nervis a la grada i al camp.

Valverde va donar entrada, llavors, a Zabaleta que tornava després de dos mesos i mig d'absència per lesió. I Quique, que es temia el pitjor, ha fet entrar a Silva en lloc d'Angulo. Calia seguir esprement la velocitat de les seves puntes.

Poc després el tècnic blanc-i-blau ha fet entrar a Pandiani, per Luis García, i a Coro per Rufete, que s'ha retirat com si seguís jugant a casa: amb l'aplaudiment i el reconeixement dels seus ex companys i de tota la grada.

Els minuts han anat caient amb el domini territorial blanc-i-blau i la contra local perfectament armada pel què pogués passar. Ayala ha hagut de retirar-se quan el quart àrbitre aixecava la cartolina de temps afegit i els de Valverde, encara han estat a punt d'aprofitar aquesta conjuntura. Un remat forçat de Pandiani, en el descompte, que ha anat desviant-se per molt poc, ha deixat gelat Mestalla, que insistentment ha demanat l'hora a l'àrbitre i que no ha pogut respirar tranquil fins que Texeira ha decidit que era hora d'anar cap a casa. Aquesta vegada, l'esforç s'ha quedat sense premi.

Foto: www.rcdespanyol.cat

Qui som - Contacte - RSS