L'Espanyol paga la mala punteria i suma una nova derrota a Bilbao (1-0)

RCD Espanyol. 06-04-08, 20:47.

Una dolenta i una altra bona. L'Espanyol de les dues cares es va presentar a San Mamés amb la intenció de redreçar el rumb, però no va ser suficient el seu esforç de la segona meitat per tornar de Bilbao amb alguna cosa positiva. Ho va intentar tot per salvar la mala imatge de la primera part, però la sort, una altra vegada, li va ser esquiva. Fins i tot Tamudo va desaprofitar un penal que hagués suposat un merescut empat que evidenciava l'equilibri de forces que hi ha entre els dos equips. Però no va ser així.

Abans del partit, l'Athletic s'encomanava a tots els sants per intentar sumar una victòria que els deixés, curiosament, més a prop d'Europa, però també amb els -teòrics- punts suficients com per no patir en la recta final del campionat. Després de tres anys transitant per la cornisa, com li agradava dir metafòricament a Brindisi, els 'lleons' confiaven a augmentar el seu bon moment a base de coratge, centímetres i múscul. Caparrós ha creat un equip amb molta empenta al qual li va costar arrencar a la Lliga, però al qual, últimament, les coses li van de cara i més amb l'entusiasta ànim dels seus aficionats. Davant, en canvi, està l'Espanyol que reclama, a hores d'ara, poca lluita i menys partits d'anada i tornada, just el contrari de la primera volta en la qual es movia amb solvència en aquestes 'guerres'.

Valverde va presentar algun canvi i Caparrós, també. No se sap molt bé qui va sorprendre qui, però Llorente va fer d'Urzáiz i Garmendia d'Aduriz i així, en el minut 13, els locals ja s'havien avançat al marcador, gràcies a una inapel·lable rematada de cap de Garmendia entrant des del darrere i sorprenent a la defensa blanc-i-blava que no trobava la manera de frenar els centímetres i el múscul dels davanters locals. A sobre, l'equip tampoc s'acostava amb perill sobre la porteria d'Armando, ben refugiat sota el paraigua d'Aitor Ocio i Amorebieta.

L'Espanyol apareixia per San Mamés amb les ferides obertes de tota aquesta segona volta en la qual l'equip no té l'eficàcia de la primera meitat del campionat, encara que sí una còmoda distància respecte als seus perseguidors. L'equip havia anat baixant esglaons en aquestes jornades i no trobava el seu to. De fet, l'única oportunitat de tota la primera meitat la va tenir Rufete amb un xut que es va estavellar al pal dret d'un sorprès Armando. L'Athletic, sense grans ostentacions, s'havia acostat alguna vegada a Kameni amb perill però amb la punteria desviada com van evidenciar Javi Martínez i Susaeta.

Valverde va pensar que no havia d'esperar més i, després del descans, va col·locar a Riera i Coro en lloc de Rufete i Valdo per intentar augmentar la possessió de la pilota i el joc per les bandes. Coro va iniciar un eslàlom només sortir i això va propiciar que l'equip comencés a despertar. Un amica més tard, de les seves botes va néixer una centrada cap a Tamudo que es va convertir en el primer tret a porta en el qual va haver de col·locar-se Armando. Semblava que l'equip s'acostava amb més perill. I així ho va certificar Armando poc després al sortir amb els punys davant Luis García en una pilota que podia tenir avantatge per al davanter. I encara, després, no va encertar a cobrir una internada de Riera, però Aitor Ocio va tancar la línia de tir quan el porter ja estava batut. Hi havia partit. I orgull visitant. Era una altra història.

Tamudo, en una acció individual va rematar a porta i el seu xut es va estavellar a la mà d'Amorebieta dins l'àrea. Va ser molt clara, però l'àrbitre va deixar seguir per desesperació del capità que ho va veure millor que ningú. L'Espanyol no es va rendir i va pujar totes les línies en cada acció d'atac que podia.

En un aldarull a l'àrea, Tamudo va ser empès per darrere per Susaeta. Aquesta vegada l'àrbitre no va dubtar i va assenyalar penal, però el capità va llançar amb força per damunt del travesser. Tornem a començar. El gir que volia el partit no arribava i la força de la grada de San Mamés es feia notar en cada pilota dividida, en cada acció compromesa, en cada centímetre de la gespa, en cada alè. Només quan l'àrbitre va assenyalar el final va respirar tranquil·la perquè un instant abans, tot just un segon, Coro va rematar fora dins l'àrea petita.

Qui som - Contacte - RSS