L'Espanyol pateix amb el Benfica (0-0) però es classifica per les semis de la UEFA

RCD Espanyol. 13-04-07, 00:13.

L'Espanyol s'ha classificat per les semifinals de la UEFA després d'un complicat partit davant el Benfica.

Tocava partit històric, que per això estem aquí. Tocava barallar-se cada segon, plantar cara, oferir joc i coratge. Aquest era el preu a pagar per aconseguir les semifinals de la UEFA. Després d'onze partit en els quals l'Espanyol ha demostrat (estadístiques dixit) ser el millor equip de la competició fins ara, tocava no fallar. La renda de Montjuïc era perillosa, però els números de l'equip a domicili eren una clara invitació a l'optimisme, entre d'altres coses perquè aquest equip ja havia derrotat a casa a equips de 'pedrigrí' com l'Sparta de Praga o l'Ajax.

Davant es trobava al Benfica, un històric d'Europa amb números aclaparadors: 168.000 socis, gairebé 14 milions de seguidors repartits per tot el món, dues vegades campió d'Europa i amb més de 50 títols del seu país, entre Lliga i Copa. Un equip ple d'internacionals i per la banqueta del qual han passat tècnics ben acreditats. Un Benfica, no obstant això, que no ha pogut seguir endavant en la fase de grups de la Champions i que li toca defensar el seu orgull a la UEFA, després que la Lliga la tingui, a priori, pendent dels errors que pot cometre el Porto.

A l'Espanyol li avalava la seva bona trajectòria europea i l'esperit de combativitat que està demostrant aquest any en els partits grans. Amb aquestes expectatives ha sortit a 'Da Luz', amb la idea d'acreditar que no li dóna l'esquena al partit. I així ha estat. Amb l'absència de Tamudo, Valverde ha optat per reforçar el centre del camp amb Ito davant el previsible atac a la desesperada dels 'encarnats'.

Però el que són les coses: l'Espanyol ha sortit replicador des del primer moment i, de fet, ha aconseguit la millor ocasió de tota la primera meitat, amb una rematada de Pandiani que es va estavellar al pal esquerre de la meta de Quim. Era el minut 12 i els que no ho acabaven de veure clar eren els locals.

El Benfica acumulava molts homes en atac: Simao, Nuno Gomes i Miccoli, a més de la sempre efectiva direcció de Rui Costa, les internades de Karagounis, o Nelson i la incorporació de Petit. És a dir, tot l'exèrcit. L'Espanyol, amb ajudes continuades entre els seus jugadors, pal·liava aquest possible dèficit, però, ni passava dificultats ni claudicava. Al contrari, es mostrava com un equip sense complexes i sense aclaparaments defensius, només els que provocaven cadascuna de les accions a pilota parada que aportaven un amuntegament perillós a l'àrea blanc-i-blava.

La segona meitat ha tingut ingredients similars des de l'inici. El Benfica anava posant-se cada minut que passava més nerviós, mentre que l'Espanyol no ha passat per dificultats perquè el treball de l'equip a totes les seves línies evidenciava que no havia fissures. Després d'aquesta calma és quan ha arribat l'ansietat.

En el minut 66, una sèrie de rebots a la frontal de l'àrea ha provocat la centrada de Rui Costa des de la dreta i la rematada a boca de canó de Simao. El camp ha cridat perquè era impossible el que acabava de veure: Gorka havia salvat una rematada increïble. La reacció blanc-i-blava ha estat immediata amb un remat al lateral de la xarxa de Pandiani.

Aquest gest, no obstant això, ha incrementat l'asfixiant domini local, que d'immediat, ha estavellat dues pilotes gairebé consecutives en el pal dret de Gorka (Miccoli, en el 71 i Petit, en el 73).

En el minut 80, Fernando Santos se l'ha jugat a la desesperada. Ha posat al camp a la resta de pólvora possible a l'introduir a Katsouranis i Derlei. La pressió era tal que Claus Bo Larsen ha deixat sense assenyalar un claríssim penal a Luis García en el minut 83, amb el conseqüent cabreig dels blanc-i-blaus que s'han emportat un parell de grogues davant les seves insistents protestes.

Amb els 90 minuts complerts, els cinc que ha afegit l'àrbitre han estat un suplici. No quedava temps, ni forces, encara que l'Espanyol ha començat a arribar a l'àrea local tan just de forces que les últimes rematades de Luis García i Coro no s'han aproximat entre els tres pals. Donava igual. El 12 d'abril ha tornat a ser màgic. 12 d'abril de 2006, Madrid, l'Espanyol aconsegueix la seva quarta Copa del Rei. Lisboa, 12 d'abril de 2007. A semifinals, per la porta gran. Faltaria més.

Fitxa tècnica:

SL Benfica: Quim, Anderson, Léo, Petit (Katsouranis, min.80), Rui Costa, Simao, Nuno Gomes (Mantorras, min.69), Nélson (Derlei, min.80), David Luiz, Karagounis i Miccoli.

RCD Espanyol: Gorka Iraizoz, W.Pandiani (Coro, min.70), Zabaleta, De la Peña (Jônatas, min.77), Luis García, Riera, Ito (E.Costa, min.53), Torrejón, Jarque, Moisés Hurtado i Chica.

Àrbitre: Claus Bo Larsen (Din.). Per part del Benfica ensenya targeta groga a Rui Costa (min.29), Karagounis (min.66). Per part de l'Espanyol, a Ito (min.36), Luis García (min.54), De la Peña (min.61), Zabaleta (min.83), Chica (min.83).

Qui som - Contacte - RSS