Crònica: rcdespanyol.cat. 29-07-06, 12:04.
A aquestes alçades del mes de juliol els equips solen estar menys rodats, amb més dubtes, amb molta menys eficacia. A hores d'ara, amb tant d'entrenament, resulta complicat tenir brillantor en el joc. No obstant això, malgrat que el Vila-real va demostrar estar més fresc i consolidat com a grup, l'Espanyol no va dubtar a plantar cara des del primer moment.
Després de 15 minuts de tempteig, va arribar l'error. Una pilota no controlada al mig del camp va permetre que Nihat busqués l'esquena de David García per velocitat i, en la seva arrencada, li va acompanyar Forlán pel centre i Pires per l'esquerra. Tanta inèrcia duia el centre del turc, que Sergio Sánchez, en la seva obstinació per evitar-ho, va acabar fent entrar la pilota a la porteria de Kameni. Amb el 1-0 l'Espanyol, lluny d'encongir-se va demostrar que és ambiciós i tot just quatre minuts després del gol, Riera va repetir una jugada similar però el seu centre no va trobar rematador en Luis García ni tampoc en Jonathan.
El partit, si no va tenir la tensió d'un d'oficial durant aquesta primera meitat, si que va servir per a poder apreciar alguns apunts clars a un mes de l'inici del campionat de Lliga. Per exemple, que el Vila-real d'avui, no només està més fet com equip, sinó que se semblarà molt al que es veurà al llarg del campionat; o també que Riera apunta cada minut que juga detalls com els que li van fer un futbolista més que brillant al Mallorca.
Després del descans, el carrusel de canvis de Valverde va permetre veure més joc d'atac davant un rival que va començar a acusar el cansament i que va optar per fer-se fort ajuntant les línies i cedint la iniciativa als blanc-i-blaus, encara que sense renunciar al contraatac.
Coro va donar el primer avís en el minut 55 i Jonathan va repetir, càndidament, en el 59. Però el domini no es va traduir en ocasions clares de gol davant un Vila-real més compacte, confiat i segur de la seva 'pegada', fins al punt que Pires, a la contra, va estar a punt de fer el segon en el 70 i va repetir en el 73, però Kameni va resoldre amb claredat, el mateix que va fer en el 86, a xut de Rubio.
Fins al final es va veure a un Espanyol decidit i amb ganes d'agradar, però al que li va faltar la claredat d'altres vegades i que va acusar, fins a cert punt, la falta d'assajos per a afinar la posada a punt.