L'Espanyol s'estrena amb victòria gràcies a un gol de Luis Garcia

RCD Espanyol. 30-08-08, 23:46.

Poques vegades es guanya en un sol partit a tants rivals a la vegada. Es guanya a un Real Valladolid que havia fet una pretemporada d'aquelles que fan por, es guanya a un ambient extrany després d'una setmana de molt moviment, i es venç una ratxa dolenta que feia que l'Espanyol no guanyés el partit inaugural d'una temporada des de 2001. Tot això és el que ha fet l'equip de Márquez aquesta tarda a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, al qual han acudit a prop de 20.000 pericos que, per sobre de tot, tenien ganes de gaudir de bon futbol, i veure al seu equip guanyar. I el seu equip ha guanyat. Ha guanyat, ha convençut i ha ofert una molt bona imatge, amb una enorme seguretat defensiva i un contraatac molt perillós.

Tal com s'havia desenvolupat la setmana, el partit no podia començar d'una altra manera que amb molta cautela per part dels dos conjunts. De fet, la tònica s'ha mantingut durant tot el primer temps, i les ocasions de perill han escassejat durant els 45 minuts. Després de dos tímids intents en una porteria i un altre en els primers minuts, no ha estat fins al 23 que ha arribat el sospir més llarg a la grada de Montjuïc, precisament quan De la Peña ha decidit donar-li la pilota a Luis García dins l'àrea, i la centrada d'aquest no l'ha pogut empènyer Valdo per centímetres.

Però la segona part ha començat de manera immillorable. Luis García, dins l'àrea, ha retallat al seu marcador Pedro López, i ha disparat ras al pal llarg d'Asenjo. El porter val·lisoletà ha arribat a rascar la pilota, però no ha pogut que la pilota acabés allotjada a les seves xarxes. El gol, a més d'avançar als de Márquez al marcador i proporcionar una tranquil·litat que no s'havia respirat en tot el primer temps, ha encés de nou els ànims de la grada. S'ho creien els aficionats, i s'ho ha cregut, i bé, l'equip, que només uns minuts més tard armava un gran contraatac, amb Tamudo conduint, i Luis rebent. L'asturià, en aquesta ocasió, no ha pogut desfer-se del seu defensa, i ha donat temps a la saga visitant a replegar-se.

No ha tornat l'Espanyol a acostar-se al gol fins que De la Peña no ha agafat la pilota en tres quarts del migcamp rival, se l'ha enganxat a la bota dreta, i ha driblat fins a quatre defenses. Només el cinquè ha evitat que es plantés davant el porter visitant. Després d'aquesta jugada, ha disminuït l'efervescència ofensiva dels blanc-i-blaus, que, tot i així, seguien jugant en camp val·lisoletà, posant setge a l'àrea.

Semblava llavors que estava succeint allò que als entrenadors els agrada tant. L'Espanyol controlava el partit, deixava que fos el seu contrincant el que hagués d'inventar, lluitar, cansar-se, i buscar maneres de trobar escletxes en la defensa, a la vegada que es desesperava al veure que això no semblava possible.

En aquests paràmetres discorria el partit, quan Tamudo ha lluitat una pilota que semblava interceptada pel central Prieto, i li ha canviat el signe d'aquella manera que ell tan bé sap fer. Amb el defensa batut, ha encarat la porteria de Asenjo, buscant la rosca al segon pal, però el seu xut ha sortit massa alt. Però d'això es tractava exactament: controlar el joc, dominant o no en la possessió de pilota, defensar amb solvència, i contraatacar amb perill. Just el que ens va ensenyar aquest conjunt en el Ciutat de Barcelona davant l'Udinese.

El primer gran ensurt per als de Márquez ha arribat en el minut 80. Sesma ha rebut massa sol a l'interior de l'àrea, però afortunadament Jarque ha arribat ràpid per incomodar a l'extrem val·lisoletà, que ha disparat alt. I què millor que una gran notícia per oblidar un ensurt. El técnic va decidir que era hora que Sielva entrés a formar part de la història de l'Espanyol, a la qual passarà com el segon jugador més jove en debutar a Primera Divisió amb el conjunt blanc-i-blau (El primer va ser Branco Kubala, que ho va fer amb 16 anys i 83 dies, el 1965). 17 anys i vint-i-quatre dies, però la maduresa i la classe pròpies d'un jugador consagrat en l'elit són les seves credencials.

De tota manera, la inquietud, els nervis, i les tremolors han estat inevitables en els últims minuts per a la grada de Montjuïc. Si bé el Valladolid no disposava d'ocasions clares, ni posava a prova a Kameni, sí que rondava la seva àrea i enviava pilotes des de diversos costats. Un d'ells, ha acabat pentinada per Ogbeche i Vivar Dorado i estavellada al pal de la porteria perica. I una mica més tard, una mà miraculosa de Kameni en l'últim sospir. Afortunadament, els presagis dolents no s'han fet realitat i el partit ha acabat amb el resultat d'1-0 favorable a l'Espanyol. I per tant, ha acabat també amb el malefici que semblava difícil de trencar. S'ha tornat a guanyar en l'arrencada de la Lliga, i s'ha posat el millor colofó a la setmana. Ara, la segona jornada, dins de quinze dies, s'afrontarà amb una altra cara.

Qui som - Contacte - RSS