L'Espanyol torna a punxar a Montjuïc davant el Múrcia (0-0)

RCD Espanyol. 02-11-07, 00:46.

Fred, pont, negra nit i televisió en obert. Els ingredients perfectes perquè el públic es quedi a casa. Molt parlar tothom de fomentar l'assistència als camps de futbol dels més petits, però tot això xoca contra la tirania de l'audiència televisiva. I si a això sumem un rival incòmode tindrem tots els ingredients perquè en la vigília Valverde mostrés tots els seus recels davant un model d'equip "dels quals se'ns ennueguen". Tenia raó. Tota la raó.

Lluny quedava en el temps aquella nit de maig del 2004 en la que l'Espanyol va tancar la temporada, i la permanència, davant els vermells amb una victòria que va omplir Montjuïc d'èpica i d'emoció. Va ser una temporada terrible, per la incertesa i duresa de la remuntada, i encara perdura en el record dels seguidors blanc-i-blaus.

Però el Múrcia actual poc té a veure amb aquell. El Múrcia de Lucas Alcaraz és un equip ordenat, molt ordenat, molt ben posat al camp, amb mecanismes de joc gairebé repetitius i tan difícil de batre, amb tan poques fissures, que és un exemple de regularitat entre els recent ascendits i el segon en la classificació d'equips menys batuts. És, simplificant una mica, un model de teranyina que atrapa i envolta asfixiant qualsevol indici de creativitat del rival.

Amb aquestes dades l'Espanyol només es va poder acostar amb perill sobre la porteria de Notario en un parell d'accions a la primera meitat. En una, Valdo no va poder evitar l'oposició de Peña a l'hora de rematar i, en l'altra, Tamudo va empènyer fora una falta treta per Luis García. Res més. Interrupcions, faltes i poc més.

El partit va seguir així en la segona meitat. L'Espanyol no trobava forat. Ni l'esperada presència de De la Peña a l'onze titular va trencar aquesta teranyina. Tan sòlides semblaven les línies del Múrcia que tot ensumava a jugada a pilota parada o a xut llunyà. Chica ho va intentar només reprendre's el partit, però la seva espectacular rematada es va estavellar amb estrèpit contra el travesser visitant, amb Notario batut i estirant-se inútilment. Va ser la millor ocasió de tot el partit.

Els minuts van anar caient de mica en mica, inapel·lablement, pesadament en un xoc tan travat que qualsevol espectador podia gairebé olorar la desesperació local davant el poc premi que tenia la insistent pressió dels de Valverde. Els últims minuts van ser tan angoixants per al Múrcia que van dissimular canviant davanters, però es van obstinar a defensar el seu exigu premi fins a l'últim alè, per molt que posessin a prova a Kameni amb xuts llunyans.

El millor per l'Espanyol va ser sumar la seva sisena jornada consecutiva sense perdre. Poc consol per una oportunitat perduda d'acostar-se un altre esglaó més al capdavant de la classificació. Montjuïc segueix sense donar-li a l'Espanyol aquest plus d'eficàcia que necessita.

Qui som - Contacte - RSS