L'Espanyol treu un punt de Mallorca tot i no fer un bon partit (2-2)
RCD Espanyol. 27-10-07, 23:37.
El futbol, tan acostumat a viure de tòpics, té sempre arguments per seguir alimentant-los o desfent-los a voluntat. Que el Lluís Sitjar, primer, Son Moix, després i ara l'Ono Estadi, és un terreny 'gafe' per a l'Espanyol n'és un. Pot haver canviat el Mallorca d'estadi i fins itot el seu nom, però l'eficàcia segueix sent la mateixa davant els blanc-i-blaus. Una dada irrefutable ratifica aquesta opinió: en els últims 19 enfrontaments entre els dos equips, vint comptant el d'avui, l'Espanyol només ha sumat dues victòries davant els de Mallorca, un equip que aquesta temporada se sent segur de les seves forces ja que ha estat capaç de remuntar per dues vegades un marcador de 0-2, fins i tot amb algun jugador menys. Això ho sabia l'Espanyol i això era el que volia frenar per damunt de tot. Però…
La gent encara estava entrant pels accessos a la graderia quan el Mallorca ja guanyava per 1-0. En una jugada a pilota parada, en la que tanta insistència havia fet Valverde, Ibagaza va posar en safata la rematada d'Arango, que va agafar tan desprevingut a tot el món que fins i tot la reclamació per un possible fora de joc va ser mínima.
Amb l'1-0 es va veure al millor Mallorca, que va reclamar, a més, un possible penal de Torrejón a Güiza i que va obligar a Kameni a intervenir amb encert en un parell de remats. Però la història de la primera part va canviar aviat. En el minut 20, una clara falta sobre Riera la va treure Luis García amb tota la intenció Arango, en l'intent de treure-la, va acabar ficant la pilota en la seva pròpia porteria. Taules i començava un altre partit que es tenyiria de color visitant una mica més tard quan Tamudo ha tret petroli del no res. Va barallar amb Nunes, li va robar la pilota i, quan anava a rematar, Ballesteros el va atropellar per darrera. Undiano va xiular penal, va expulsar al defensa, Tamudo va marcar el seu gol 117 a la Lliga i l'Ono Estadi va començar a protestar totes les accions més o menys discutibles.
Aquesta renda ha permès a l'Espanyol reiniciar la segona meitat amb confiança, entre d'altres raons perquè el Mallorca tenia clar que volia jugar a la contra. Riera va posar el primer avís i Clemente va animar la grada amb la seva rigorosa expulsió. El Mallorca va creure, llavors, en la possibilitat d'una nova remuntada. El partit es va anar complicant per moments i les targetes van anar caient en un i altre costat. La sortida al camp de Jonás es va celebrar amb entusiame i amb la confiança que un altre miracle era possible. Valverde va avançar posicions i va posar a Zabaleta a l'esquerra i a Lacruz en la dreta. En el minut 67 el Mallorca va tornar a posar en dificultats a Kameni, després que Arango empalmés un centre des de la dreta i la seva rematada sortís pel lateral de la xarxa. Va ser l'avís d'allò que vindria d'immediat perquè Güiza va controlar atropelladament una pilota dins de l'àrea, entre Torrejón i Jarque, i la seva rematada per sota va sorprendre Kameni. Era l'empat local i la grada es fregava les mans. Però el Mallorca, curiosament, es va parapetar endarrere, esperant a l'Espanyol, cedint-li l'espai, la possessió de la pilota i fins i tot el control del temps. Curiós perquè com més apretava la grada, menys s'acceleraven els locals, que van acabar per donar per bo l'empat.
Fotos
