L'OAR Gràcia perd davant el Tres de Mayo per un ajustat 26-25

Montserrat Nouvilas. 02-10-06, 20:19.

El Gràcia va acabar amb la ràbia al cos en veure com se li havia escapat l'oportunitat de sumar la segona victòria consecutiva i d'obtenir dos punts valuosíssims. Va lluitar per fer-se'ls seus contra un rival dels considerats directes a qui va tenir sota control fins a la meitat del segon període, però més encertats els tinerfenys en els instants decisius, van aconseguir capgirar el marcador i van poder alegrar-se pel seu primer triomf.

Va tornar el conjunt gracienc a repetir un espectacular inici de partit, no tan impactant com el recital dels primers minuts enfront l'Anaitasuna, però fructífer al cap i a la fi (2-6). El tècnic local Tini Marrero es va veure obligat a moure fitxes del seu tauler per a evitar mals majors, cosa que va aconseguir encara que sense poder evitar que els verd-i-blancs -ben protegits per Nacho i força encertat David Vilella en els seus llançaments- mantinguessin l'avantatge al descans (12-14).

Els dos equips van tornar de vestidors amb empenta, disposats a acabar -els illencs- amb la supremacia visitant i amb la consigna -els sabadellencs- de tractar d'obrir més marge per a posar pressió al seu rival. La intensitat en el joc va ser manifesta i el repartiment de gols pràcticament equitatiu. Del marcador començaven a sortir espurnes ja que s'acostava un final de partit ben calent.

Hom pensà si l'esforç podia passar factura als graciencs, encara amb les baixes de Xavi Gordo i Cesc Farrés (tot i que aquest es va equipar) en la seva primera línia. No va ser el cas. Qui els la va passar va ser Alexis Martín. El porter tinerfeny, que acabava de substituir Blas, va tancar amb pany i forrellat quan el seu equip més ho necessitava.

Si s'havia avançat el Tres de Mayo en aprofitar la segona exclusió de Gea, els verd-i-blancs no van treure partit de les immediates de Sanders i Carlos perquè cada oportunitat moria en les intervencions d'Alexis. De dos en contra (25-23) i amb escàs temps, tota la pressió els va caure damunt. Ho van intentar i ho van tenir a l'abast en un final obert a tota opció. Sòlids en defensa, els va faltar concretar almenys una més de les seves possessions per a evitar el disgust immerescut.

 
Supercopa 2008