Luís García lidera el triomf de l'Espanyol davant l'Olympiacos (3-2) en el debut a Montjuic

RCD Espanyol. 17-08-07, 09:39.

Conscients que els ulls dels aficionats blanc-i-blaus restarien fixes en ells, conscients que havien de superar l'examen de la grada després de la brillantor amb la qual van acabar el passat campionat, els de Valverde han sortit amb ganes d'agradar i de gaudir d'un partit que es presumia intens i complicat. Han aconseguit tres gols, han pogut ser més i han aprovat davant un Olympiacos (vigent campió de la Lliga del seu país) amb un innegable cartell i un llarguíssim recorregut internacional. A més, per si no n'hi hagués prou, els grecs s'han anat reforçant en les últimes temporades amb populars jugadors de la Lliga espanyola. Van començar fa anys amb Rivaldo (avui en l'AEK) i van seguir més tard amb ex blanc-i-blaus com Lemmens, Dani o Domi (a la banqueta), a més d'altres tan àmpliament coneguts com Galletti, Kovacevic, Raúl Bravo o Julio César.

El fet cert és que l'Espanyol va sortir amb ganes i efectivitat. Va aprofitar un regal i va evidenciar la qualitat de l'equip, en un parell d'accions, per viure una plàcida primera part gràcies als gols de Tamudo i Luis García.

El de Santa Coloma, aquests regals, els aprofita com ningú. I més si, a sobre, li posen tant en safata. Han fallat Julio Cesar i Butina i Coro, llest, ha entrat com una bala per deixar-li a Tamudo. Fàcil. Molt fàcil. 1-0. Curiosament Galletti ha tingut una altra similar molts minuts més tard però, increïblement, ha fallat.

L'Espanyol dominava, arribava amb facilitat a la meta del Olympiacos i no semblava passar per dificultats defensives. Tant controlat estava el joc que Luis García ha aprofitat una falta a la vora de l'àrea, comesa sobre ell mateix, per aconseguir el segon gol blanc-i-blau. Llençament impecable per sobre de la barrera i brillant gol que el col·loca, fins ara, com el màxim realitzador de la pretemporada.

Gairebé d'immediat, de fet, tant sols un minut més tard, Galletti s'ha trobat amb un passi de Torosidis que el deixava a punt per retallar distàncies, però l'ex atlètic ha fallat incomprensiblement a un metre de la porteria. Superat aquest 'ensurt', els de Valverde s'han trobat realment còmodes. Amb el marcador a favor, l 'Espanyol era l'amo no només de la possessió, sinó del 'tempo' del partit fins a arribar al descans.

La segona meitat ha començat amb una d'aquestes jugades insòlites que poblen els 'zàpings' televisius. Una falta a Galletti fora de l'àrea, la ha enviat al fons de les xarxes Djordjevic per sorpresa de tots. Ningú ha encertat a rematar, ni Kameni a resoldre una pilota que s'ha allotjat al fons de les xarxes. Incomprensiblement. Només la televisió podia mostrar que havia fora de joc en l'intent de rematada dels davanters grecs.

Aquesta ajustada distància en el marcador ha durat vuit minuts, els que ha trigat Luis García a provocar una nova falta a la vora de l'àrea i, una altra vegada ell, enviar-la al fons de la xarxa amb un nou llençament magistral. Indiscutible. Precís. Precís. I preciós.

A aquestes alçades, a la grada, només quedava l'obligada xerrada sobre els nous fitxatges i les possibilitats de l'equip aquest any. Lola ha entrat amb bon peu. Això és unànime en la tribuna. I de Clemente i Valdo s'espera més. Coses de l'adaptació, conclouen. En aquestes estava Montjuïc quan Mitroglou ha aprofitat una excel·lent jugada col·lectiva per afusellar Kameni amb relativa facilitat. Era el 3-2 i, curiosament, aquest gol ha obert el partit en la recta final. I encara hi hauria més. Unes quantes oportunitats més a cada porteria. Núñez i Mitroglou han tingut una i Coro, Àngel i Lola, una altra, però ja no ha passat res i l'Espanyol ha pogut aixecar el XXXIV Ciutat de Barcelona (XII Memorial Fernando Lara), per dissetena vegada en la seva història. La meitat s'han quedat a casa.

Qui som - Contacte - RSS