Tamudo salva un punt per l'Espanyol (2-2) en un partit amb molta polèmica

RCD Espanyol. 22-04-07, 23:34.

L'última vegada que Luis Fernández va trepitjar Montjuïc va ser aquella nit de maig on va acabar donant moviments de capa sobre la gespa després que l'Espanyol guanyés al Múrcia (2-0) i se salvés en un agònic final de campionat. Aquella vegada, els blanc-i-blaus anaven llançats des de l'abisme fins a la salvació i la van aconseguir amb esforç i convenciment. Avui, Luis Fernández està a la banqueta del Betis lluitant pel mateix, però des d'una posició molt més còmoda i amb un equip amb suficients arguments com per aspirar a més que això. Avui, l'Espanyol està, a més de la Lliga, amb la mirada posada en el partit de dijous, davant el Werder Bremen, en una històrica semifinal que el pot posar al paradís de la final de la UEFA per segona vegada en la seva història.

Els primers 45 minuts van donar per molt. D'entrada, per veure com es lesionava en el minut 2 Arzu, en una jugada absolutament fortuïta. Després per veure dos gols, un bon ventall d'ocasions dels blanc-i-blaus, un sonor cop de cap entre Isidoro i Coro que va acabar amb els dos sagnant abundantment, una groga i fins a l'expulsió de Pandiani en un forcejament dins l'àrea en el qual el seu marcador, Nano, va acabar a terra. La jugada va donar per qualsevol veredicte: penal del bètic per estirar de la samarreta, groga per tots dos, res per a un àrbitre que es desentengui o vermella, com va decidir Pérez Lima, per l'empenta de l'uruguaià sobre el seu marcador en el seu intent per guanyar un mínim espai de rematada. Almenys, curiós, perquè enmig d'un mur de jugadors ho va haver de veure molt clar. Abans, malgrat això, el col·legiat es va permetre esbroncar a un recollidor de pilotes perquè va introduir la pilota al camp abans que sortís amb la que s'estava jugant, en una jugada absolutament intranscendent. No deixa de ser paradoxal que els col·legiats tinguin aquest esperit sancionador i no de correcció. Hagués estat molt més amable per la seva part, agraït pel públic i aplaudit pels jugadors, que s'ho hagués explicat al pobre nen. Coses del futbol.

Riera va avançar molt aviat a l'Espanyol al rematar de cap una falta llançada per Luis García. Era el minut 8 i els blanc-i-blaus entraven amb comoditat en el partit. El que va seguir feia presagiar un bon partit local i angoixes per als bètics. L'Espanyol mostrava molta més arribada, més presència en atac, més insistència, però sense encert en els últims metres. Fins a cinc ocasions més o menys clares van tenir abans del descans, per dos dels visitants, una d'elles, el gol d'Edu en el minut 44, aconseguit després d'una indecisió a l'àrea petita.

D'immediat, l'Espanyol va tornar a buscar l'avantatge al marcador i es va plantar amb una nova falta a prop de l'àrea visitant. Luis va buscar la rematada de Pandiani, molt insistent i lluitador tota la tarda i es va trobar amb un aldarull que el col·legiat va resoldre enviant a la dutxa a l'uruguaià. Increïble. Increïble perquè s'intuïa que aquesta jugada condicionaria el partit. A l'Espanyol li tocava una heroïcitat a partir del seu desavantatge.

La segona meitat va començar sense brillantor, com si tot ja estigués dit abans del descans. L'Espanyol no es rendiria, però aniria amb compte enrere perquè no hi hagués sorpreses i el Betis, que havia fet la cosa més difícil, tampoc volia perdre el premi. Així, el control del joc es va mantenir durant molts minuts d'aquest període. Fins a arribar al minut 76 en el que, primer, Fernando va estavellar la pilota en la base del pal i, en la jugada següent, Edu es va aprofitar d'una indecisió de Kameni per avançar al seu equip.

Amb l'1-2 i la sortida al camp de Tamudo, l'Espanyol se'n va anar acostant a la porteria de Contreras. De fet, el capità va tenir una bona ocasió però la seva rematada se'n va anar alta. Per si de cas faltava alguna cosa, Tamudo va marcar fregant el final del partit, però l'assistent el va anul·lar per considerar que hi havia fora de joc del davanter. Sense temps, va arribar la jugada més polèmica del partit. Tamudo es va plantar davant de Contreras i va caure a terra. L'àrbitre, ni ho va dubtar: penal i expulsió del porter. Miguel Ángel va protestar i també al carrer. Edu, el mateix. Tres expulsats i Juanito de porter. Tamudo no va fallar. 2-2 al marcador i vuit contra deu gairebé sense temps per res, més que perquè la grada li dediqués una eixordadora xiulada al col·legiat a l'acabar el partit.


Fitxa tècnica

RCD Espanyol: Kameni, Chica, W.Pandiani, Zabaleta, Luis García (Tamudo, min.71), Riera, Jônatas (Ito, min.64), Torrejón, Coro, Jarque i Moisés (De la Peña, min.79).

Real Betis: Contreras, Juanito, Ilic, Arzu (Capi, min.5), Fernando (Miguel Ángel, min.79), Edu, Nano, Rivera, Xisco (Caffa, min.62), Assunçao i Isidoro.

Àrbitre: Manuel Ángel Pérez Lima (C. Tinerfeny). Per part del Betis, ensenya targeta groga a Juanito (min.42), Isidoro (min.65), i targeta vermella a Contreras (min.90), Miguel Ángel (min.90) i Edu (min.90). Per part de l'Espanyol, targeta vermella a W.Pandiani (min.45), i groga a Luis García (min.69).

Gols: 1-0, Riera (min.8); 1-1, Edu (min.44); 1-2, Edu (min.76); 2-2, Tamudo (min.90)

Incidències: 20.150 espectadors

Qui som - Contacte - RSS