Un polèmic penal evita la victòria de l'Espanyol (1-1)

RCD Espanyol. 28-04-08, 00:33.

Montjuïc rebia al Saragossa, un equip confeccionat a cop de talonari, construït per estar més que àmpliament a la zona noble de la classificació però que, per la situació que sigui, ha estat deambulant a la part baixa de la classificació durant moltes setmanes. Ningú pot explicar com el Saragossa de Milito, Ayala (aquests dos absents per lesió i sanció, respectivament), Oliveira, Aimar, Matuzalem, Sergio García o fins fa poc D'Alessandro s'ha vist tan esgotat, amb un continu carrusel de canvis a la banqueta. En qualsevol cas, el Saragossa de Montjuïc va mostrar la imatge d'equip en creixement, de solidesa, de ser un grup de bons jugadors a la recerca d'un present més serè.

L'Espanyol, condicionat una altra setmana més per les baixes, volia reivindicar-se a costa d'un rival necessitat. Com havia dit Valverde i algun dels seus jugadors en els dies previs, era l'últim cartutx si encara es desitjava trobar forat entre els equips que estaran l'any que ve a Europa. Els blanc-i-blaus, que no guanyen des de fa més d'un mes, portaven cinc jornades sense encertar amb la porteria contrària, just quan, curiosament, havien evidenciat una eficàcia increïble en aquest capítol durant l'últim any.

Entre els nervis d'uns i els titubejos d'altres, el partit va tenir la incertesa dels últims xocs a Montjuïc, només salvada pels episodis d'ànim que sortien de darrere de cada porteria. Un parell de xuts llunyans en cada porteria va ser l'únic brillant, pel que fa a oportunitats meridianament clares durant els primers 45 minuts. L'Espanyol es mostrava més seriós i concentrat en defensa que altres tardes i tot just concedia avantatge als sempre perillosos atacants visitants.

L'empat del descans va posar aquest punt d'incertesa, d'incomoditat a la grada perquè l'equip, voluntariós com sempre, no encertava a sentenciar el partit. Semblava que els minuts duraven una eternitat.

Al poc de començar la segona meitat, Valverde va treure al camp a Jonathan Soriano en lloc de Tamudo i uns minuts més tard, Riera va sorprendre a tothom al penjar una pilota molt llunyana sobre la porteria que César no va encertar a aturar. L'1-0 va donar confiança a l'Espanyol i va despertar al Saragossa que va voler posar-li una marxa més al partit, sabedor, a més, que la resta de resultats de la jornada no el beneficiaven. Amb els aragonesos més ofensius, l'Espanyol va trobar els buits que se li havien negat en altres oportunitats i Zabaleta, però, sobretot, Luis García van tenir l'ocasió d'haver sentenciat el partit abans que entrés en els nervis de la recta final, perquè 'una falta a la vora de l'àrea va acabar, uns segons més tard, en penal a favor del Saragossa per unes possibles mans de Rufete. La pena màxima la va executar Oliveira i va superar Kameni, amb el que s'obria uns minuts més l'interès d 'un partit que els aragonesos van celebrar gairebé com un triomf, malgrat que els deixa aquesta setmana en zona de descens.

Qui som - Contacte - RSS