Una altra vegada la tanda de penals deixa fora l'Espanyol de la Copa

Agències. 16-01-08, 23:36.

Feia temps que Montjuïc no mostrava el seu disgust contra un àrbitre. Feia temps que els errors -perquè seguien existint- es perdonaven sense massa soroll. S'han vist ja tantes coses per aquí que poca sorpresa més podia haver-hi. Però no. Rodríguez Santiago va voler tornar a ser protagonista com ho ha estat en altres camps i com també ho és el mediàtic assistent Rafa Guerrero, que també estava a l'Olímpic. De Rodríguez Santiago quedava el record de l'última Lliga al Camp Nou, quan va concedir el primer gol de Messi amb la mà, aquella mítica nit de gols i transistors en la qual Tamudo va aconseguir el rècord golejador blanc-i-blau. L'error va ser majúscul encara que no ho reconegués mai. I aquesta nit semblava que volia incrementar aquest compte. Ningú va entendre que les tres primeres entrades dels jugadors blanc-i-vermells sobre Moisés es quedessin sense sanció, com tampoc les que va patir Zabaleta i que el van obligar a deixar el terreny de joc en el minut 21. Malgrat això, l'Espanyol es va carregar amb tres targetes grogues i una vermella en només sis minuts. Increïble. Tan increïble que va acabar de desesperar a una desangelada grada que assistia, atònita, a tan sorprenent representació.

L'intent de partit es va acabar en el minut 33 quan Luis García va veure una vermella directa per un forcejament amb Tiko que no va semblar res més que això, encara que el col·legiat veiés una agressió condemnable. Llavors, Zabaleta estava al vestidor per un cop, l'Espanyol guanyava per 1-0 i no hi havia emoció a l'eliminatòria. Així s'havia de posar una mica de sal

L'Espanyol va sortir convençut que calia marcar i manar. I així ho va fer. Valverde insistia durant les hores prèvies que no s'havia d'especular amb el resultat de l'anada. Moisés va provar fortuna des de lluny, Aranzubía va rebutjar i Jonathan, atent, va passar en curt per a Luis que només va haver d'empènyer-la. El més difícil ja estava fet. Només quedava administrar el temps, el ritme i l'avantatge, però van arribar les complicacions amb les targetes i tot va canviar. El que havia de ser un tràmit es va convertir en un passacarrers de nervis i el presumible domini blanc-i-vermell va passar a ser evident. Evident, però sense encert. Valdo va tenir un parell d'ocasions en la recta final de la primera meitat per resoldre, però no va encertar i tot quedava obert.

La segona meitat es presumia de més nervis i tensió i així va ser. L'Athletic va buscar l'empat amb més cor que cap, mentre que els de Valverde ja feien prou amb intentar tancar tots els buits. Iraola va encertar a empatar en el minut 82 després que un rebot li caigués mansament als peus. Tamudo, que acabava de sortir poc abans, va exercir de líder i es va inventar una jugada màgica en el descompte que va sortir fora per poc. Si arriba a marcar s'enfonsa Montjuïc, però no. Pròrroga. Una altra més. Com la Coruña, encara que aquesta vegada es veia l'equip molt més castigat físicament que fa un parell de setmanes i amb les forces més justes, però el coratge, intacte.

La pròrroga li va començar a saber malament a l'Athletic. Prieto va veure dues grogues en tot just cinc minuts. Caparrós li havia demanat que frenés a Tamudo i ho va fer tan literalment que se'n va anar al carrer en un plis-plas. Les forces s'igualaven i Moisés va estavellar un cop de cap al travesser poc després. Després d'una hora amb un menys, l'Espanyol començava a recuperar la confiança i acostar-se amb perill a la porteria d'Aranzubia, però la pilota no volia tornar a entrar. Total: als penals després de 210 minuts de joc. Tot a una carta. Des de la banqueta, ningú volia mirar. El record de les tandes era encara molt recent. I va tornar a repetir-se.

Fotos

Més notícies